L’illa d’Eivissa sempre s’ha envoltat d’una certa aura de misticisme. La barreja de cultures que ha poblat les seves terres ha creat una miscel·lània de tradicions i sabers de la qual encara hi ha representacions. La Cova d’Es Culleram, situada a 150 metres sobre el mar, a Sant Vicent de sa Cala, alberga el més gran santuari de l’illa i milers de persones hi continuen arribant per adorar, des de temps ancestrals, la deessa Tanit.
Tanit es la deessa més important de la mitologia cartaginesa i honra la fertilitat i la lluna. Aquest santuari, que és el més gran que s’ha trobat dedicat a aquesta deessa al Mediterrani, compta amb tres zones: una exterior, on es feien els sacrificis, una part central on hi havia la deessa i una darrera zona, la més profunda, on es dipositaven les cendres de les consagracions.
Aquest santuari, descobert el 1907, acollia 600 escultures de terracota complertes i més de 1.000 caps i fragments d’altres, la majoria representant Tanit amb forma de figura femenina acampanada. Actualment és obert al públic i l’accés és gratuït.
A dia d’avui aquesta divinitat continua viva en multitud de representacions de fang o joies de tota mena, que es venen en diferents racons de l’illa elaborades per artesans terrissaires o, amb especial rellevància, en moltes parades del mercat de Las Dalias.
El Museu Etnogràfic de Puig des Molins, a Eivissa, alberga el bust més antic d’aquesta deessa que s’ha trobat a l’illa i tota la seva informació, però a la societat eivissenca resulta palpable com n’és d’arrelada aquesta figura. Ho veiem tant pel nom de Tanit en dones de totes les edats, com per la presència de la seva figura en premis, logotips o comerços.
Conta la llegenda que Eivissa fou considerada idònia pels cartaginesos, perquè al seu territori no hi havia animals verinosos i era fàcil d’atacar per mar i de conquerir. Tanmateix, durant les seves primeres expedicions a l’illa blanca, van rebre els assots de diversos dies de tempesta i les terres rogenques van tenyir de vermell el mar, recordant-los els rituals dels banys de sang de Tanit. Per aquest motiu, tal com afirma l’ideari popular, van entendre-ho com un bon auguri i van començar el seu culte a l’illa.