Adlib Moda Ibiza va néixer inspirada en els faldellins i en la roba interior del vestit típic eivissenc i avui perviu en les puntes que decoren els seus vestits, en els seus colors o en les seves joies. Encara és possible veure parelles grans que utilitzen el vestit típic eivissenc en el seu dia a dia; a més, totes les festes locals reten homenatge al folklore de l’illa amb actuacions de ball pagès, en què dansaires i músics mostren la seva destresa vestits amb les millors gales. Però de què consta el vestit típic d’Eivissa?
Les dones tenen tres abillaments diferents: un de festa, un de núvia i un més de treball. Al llarg del temps, i depenent de l’indret, experimenten variacions que els enriqueixen encara més. El vestit de gonella és el més antic. Està format per un faldellí i un gipó de llana negra acompanyats d’un davantal llarg, tot brodat de forma artesanal, i un mantó de seda i un barret de palla. Si les dones estaven solteres, el nombre de cintes que penjaven dels barrets indicava el nombre de pretendents que tenien.
El vestit de festa és de color blanc i consta de diversos faldellins. Hi ha dones que en duien fins a vint de diferents, tots amb els seus detalls, les seves puntes i les seves particularitats. A més, també inclou un gipó brodat amb botons de plata o or, un davantal i un mocador de blonda al cap. Tot això es combina amb un mantó de seda de colors vius rematat amb una joia espectacular denominada emprendada. Aquest collaret està format per diverses parts que es completen segons la riquesa de cada família. Antigament era el dot que es donava a les noves parelles. Originalment eren de plata, de corall i de nacre, però les més modernes són d’or. L’emprendada eivissenca té diverses parts: la central, que inclou una joia amb una imatge d’una mare de Déu o d’un sant, acompanyada de fins a set semicollarets i dos collarets de granadura ovalada. Els dies de festa les pageses també llueixen els anells eivissencs, que antigament els regalaven els nuvis a mode de petició, i que poden arribar a sumar fins a 24 anells diferents amb motius personalitzats.
El vestit de color és una variació moderna de l’anterior, confeccionat amb robes de colors. El llaç de la cua de la pagesa indicava el seu estat civil: era rosa per a les solteres, verd per a les promeses, blau per a les casades i negre per a les vídues. Aquest vestit és el més habitual actualment i les combinacions de colors són infinites.
En darrer lloc, també hi ha el vestit de treball, elaborat amb roba més senzilla, per poder moure’s millor. Les diferències bàsiques són el barret blanc, l’armilla negra brodada i el davantal que va fins als peus.
D’altra banda, els homes lluïen els dies de festa un vestit format per pantalons i camisa blancs, un mocador al voltant del coll, armilla negra amb botons de plata i a la cintura una faixa vermella o negra, tot plegat acompanyat per una boina vermella o negra o un barret de palla. Un altre vestit, el d’hivern, estava format per uns pantalons d’estam negre prisats a la part superior, amples a les cuixes i estrets als turmells. Dones i homes combinaven aquests vestits típics amb espardenyes d’espart.
Aquests dissenys han evolucionat i poden variar segons la zona en què es llueixen, però veure una festa pagesa sempre és un desplegament de color garantit: hom resta corprès per la seva riquesa i alegria.