Portal Oficial de Turisme d'Eivissainfo@ibiza.travelSALA DE PREMSA

Personatge del mes: Juan Riera, “Juanito de Ca n’Alfredo”

S’ha criat entre fogons i, tot i que molts li diuen Alfredo, pel nom del seu restaurant, en Juan Riera, o “Juanito de Ca n’Alfredo” per als amics, és fill d’empresaris hostalers i d’una gran cuinera.

S’ha criat entre fogons i, tot i que molts li diuen Alfredo, pel nom del seu restaurant, en Juan Riera, o “Juanito de Ca n’Alfredo” per als amics, és fill d’empresaris hostalers i d’una gran cuinera. Es va enamorar de la millor xef que coneix, la seva dona, amb qui ha portat Ca n’Alfredo fins al cim dels restaurants d’Eivissa.

President de PIMEEF Restauració, membre de la Reial Acadèmia Gastronòmica d’Eivissa i Formentera i campió mundial del pa amb oli, el seu somriure saluda cada dia els qui travessen la cèntrica plaça de Vara de Rey, on dona vida als millors plats de l’imaginari de l’illa.

Seiem a xerrar amb en “Juanito”, un home senzill que assegura que a la seva taula no hi pot faltar ni un vi pagès, ni pa de xeixa ni una bona xereca eivissenca, però que realment allò amb què no podria viure és la sobrassada. Comença l’entrevista explicant-nos com, quan era adolescent, somniava que seria futbolista i que mai s’hauria imaginat que es convertiria en el “davanter” de Ca n’Alfredo i que jugaria els “partits complets” cada dia al seu propi restaurant, atenent i rebent comensals de la talla del seleccionador nacional, Luis Suárez, entre molts altres jugadors d’elit que han tingut l’honor de menjar a casa seva i de tastar els seus plats.

En Juanito destaca la història del seu restaurant, que va inaugurar el seu pare el 1941: “jo vaig néixer just en el 42; per tant, com us podeu imaginar, m’he criat entre aquestes quatres parets i he tingut una infància molt diferent de la de la resta”. “Els meus pares van començar a aixecar aquest negoci amb les receptes de la meva mare, una dona autodidacta i molt bona cuinera a casa seva”, ens avança en Juan, que assegura que passats els anys es va acabar casant amb una dona “que cuinava meravelles i gràcies a la qual continuem mostrant l’autèntica cuina eivissenca i segellant la nostra marca de cuina tradicional o “cuina de l’àvia”, com ens agrada denominar-la a nosaltres”.

En aquesta línia, li preguntem què té “Juanito de Ca n’Alfredo” per haver esdevingut una institució a l’illa i ens respon que “tot i que no m’ha agradat mai la restauració, el meu pare em va ensenyar a ser honest i competitiu, uns valors únics que em van fer apostar per aquest negoci familiar i que m’han convertit en un relacions públiques, cosa que mai m’hauria imaginat”, destaca. Mentre l’entrevistem, coneguts i amics que passegen per davant de la seva terrassa no poden evitar saludar-lo, i ens explica que “la majoria dels nostres clients pregunten sempre on és en ‘Juanito’, i per això m’agrada ser aquí”.

Ca n’Alfredo és un restaurant amb tradició que ha rebut grans personalitats polítiques, reconeguts actors i actrius nacionals i internacionals i fins i tot reis, tot i que a la pregunta de qui falta per passar per la seva taula, en Juanito no dubta a afirmar que el tenista mallorquí Rafa Nadal. “Penso que és un esportista sa, una persona humil, que mai dona res per perdut i a qui respecto molt”, afirma sentenciant que “m’agrada que vingui gent que sap fer les coses bé”.

Aprofitem per parlar de les noves tendències quant al producte i les tècniques gastronòmiques que han aterrat a l’illa els darrers anys i en Juan Riera recalca que “tinc grans amics com en Ferran Adrià, l’Albert Adrià o els germans Torres, entre d’altres, que han elevat a la categoria d’art aquest tipus de cuina, i em sembla que és un gran incentiu que Eivissa disposi de restaurants encapçalats per aquests grans artistes. El que no m’agradaria és que vinguessin imitadors, que no tinguin cap i que vulguin aprofitar-se i fer diners”. A més, en “Juanito” explica que “si hi ha alguna cosa que em satisfà personalment és haver lluitat per mantenir les arrels de la cuina eivissenc; de fet, si em diguessin que fes cuina avantguardista o moderna, no en sabria, jo sóc d’una altra escola, la que comparteixo amb grans amics com en Juan Mari Arzak”.

En Juan Riera mira les parets de Ca n’Alfredo, plenes de fotografies de cares conegudes i de premis que ha anat rebent al llarg de la seva carrera, i ens acomiada amb un desig: “m’encantaria que ens oblidéssim d’egos i d’enveges i que tots els qui estimem la cuina i el producte eivissenc ens uníssim i féssim un gran esdeveniment, en què cadascú fes allò que millor sap fer per enaltir així la cuina eivissenca i tots els seus ingredients”. Ens ho apuntem.