El pa és un dels aliments bàsics de la dieta mediterrània. A Eivissa, durant segles ha estat considerat un element de subsistència i un producte de primera necessitat, i per elaborar-lo s’han emprat sempre diverses farines per obtenir fogasses blanques o morenes, però amb un denominador comú: l’absència de sal. El clima particular de l’illa i la seva humitat han fet que es rebutgi utilitzar aquest retardant de la fermentació. A més, s’empren farines fluixes per preparar pans llisos i sense brillantor, en què la molla és la protagonista en detriment de la crosta. El resultat és un pa espès, elaborat amb farines de gra complet i massa mare fermentada amb un cultiu de llevats salvatges i un percentatge d’aigua d’entre un 60% i un 70% que permet que es mantingui diversos dies tendre.
Aquest pa pagès és l’acompanyant perfecte d’embotits o carns, encara que també es pot prendre sol amb un rajolí d’oli verge extra de l’illa i un bon tomàquet procedent dels camps eivissencs. De fet, aquest és l’esmorzar preferit d’eivissencs des de temps immemorials i un dels aliments més senzills i imprescindibles per als qui visiten Eivissa. L’aperitiu per excel·lència és també aquest pa amb allioli i olives, no hi ha restaurant que no l’ofereixi com a pas previ als seus plats.
Durant els darrers anys s’ha recuperat una varietat gairebé extingida a Eivissa: el blat xeixa, que ha arribat als obradors gràcies als 300 quilos de llavors donades per Mariano Prats de Cas Gasí. Aquesta tipologia de gra es caracteritzava per ser menys forta i esponjosa, però més saborosa. És un blat delicat, que requereix una feina més artesana i un pastat més lent que dona com a resultat un pa integral, similar al que es podia consumir fa segles a les cases eivissenques, i que val la pena tastar. El fet que es tracti en tot cas d’un producte natural i sense additius fa que sigui més senzill de digerir, més sa i amb més fibra.
Una altra de les particularitats d’aquests pans de grans mides i consistència és que quan es feien durs es reutilitzaven en un tipus d’amanida, l’amanida de crostes, en què s’estovaven amb trossos de tomàquet, oli d’oliva verge extra, pebrot verd, ceba i, si a casa hi havia algun pescador, trossos petits de peix sec. Una delícia que encara avui és present a les taules dels restaurants i de les llars de l’illa.
Moltes fleques d’Eivissa elaboren aquests pans tradicionals, com el Forn Can Blay, Can Bufí, Can Coves, Can Noguera, Gatzara, La Canela i Samovar. També es poden tastar a restaurants com Es Pins o Es Ventall, on els visitants sovint demanen el compte i una d’aquestes particulars fogasses per endur-se-la sota el braç, gràcies a les seves receptes úniques amb batafaluga o garrofa, respectivament.