Portal Oficial de Turisme d'Eivissainfo@ibiza.travelSALA DE PREMSA

L’Eivissa renaixentista de Pere i Elisabet

Recórrer els carrers de l’Eivissa antiga i descobrir la història que amaguen els seus murs renaixentistes de la mà dels personatges de l’època. Això és el que proposen les visites teatralitzades a Dalt Vila cada dissabte durant tot l’any.

Per contar aquesta bella història d’amor hem de traslladar-nos al segle XVI, en ple Renaixement, regnant Felip II, durant la construcció de les noves murades de Dalt Vila. En aquesta època l’illa patia les constants amenaces dels turcs que assetjaven la costa i la ciutat emmurallada era un lloc perillós. Aquest és l’escenari de l’Eivissa de Pere i Elisabet, els enamorats protagonistes d’aquesta història.

Portal de Ses Taules, entrada a la ciutat amurallada
Inici de la visita teatralitzada
Moment de la visita
Moment de la visita
Catedral d'Eivissa iluminada
Aplaudiment al final de la visita

La ruta comença en caure la tarda davant de la rampa d’entrada a Dalt Vila, presidida per l’imponent portal de ses Taules, una de las cinc portes de la ciutat. L’escut de Felip II obre les portes al passat de la ciutat.

El primer que crida l’atenció són les murades, que es conserven en molt bon estat. Abans de la conquista d’Eivissa per part de les tropes de Jaume I al segle XIII, la ciutat estava ocupada pels musulmans, que varen ser els primers a aixecar-hi un recinte emmuradat. Els vestigis de la Madina Yabisa, la ciutat musulmana, encara són visibles a diversos punts de Dalt Vila, a més d’estar documentats en el museu que li dóna nom.

Anys mes tard, sota el regnat de Felip II, l’italià Giovanni Battista Calvi construí les actuals murades renaixentistes amb torres, baluards i murs més amples per protegir la ciutat d’atacs d’otomans i pirates, ja que el triple recinte defensiu d’origen àrab no era suficient. Amb els murs reforçats, els pirates no aconseguiren atacar la ciutat i gràcies a això s’han conservat tan bé fins ara. Varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1999.

En aquesta època de plena efervescència constructiva aparegué en escena Pere Francolí, un dels protagonistes d’aquesta història. És un home adinerat de classe alta que viu en una polida casa a Dalt Vila i està completament enamorat d’Elisabet, una bella plebea filla d’un boter. A pesar que al segle XVI l’amor entre rics i pobres era tan impensable com mesclar oli amb aigua, Pere no renuncia a casar-se amb la seua estimada.

La ruta continua fins al baluard de Sant Pere, protegit per diversos canones i una fossa des d’on s’abocava oli calent per evitar l’entrada de l’enemic. Des d’allí es poden divisar unes esplèndides vistes de la ciutat nova i la necròpolis del puig des Molins, una altra de les grans joies de l’illa, també Patrimoni de la Humanitat. Aquest és l’escenari que escull Pere per trobar-se en secret amb Elisabet i proclamar-li el seu amor etern, correspost per ella. De la mà, pugen junts pels empinats carrers per arribar fins a la plaça de la Catedral.

Des de Sant Pere se segueix pel carrer de la Conquista deixant enrere l’església de l’Hospitalet. La nit cau sobre la ciutat i els carrers de l’antic barri jueu s’obren misterioses. La capella de Sant Ciriac, el patró de la ciutat, indica la frontera entre la zona mitjana i l’alta. Les cases es tornen més grans i elegants a mesura que es va pujant per la part rica de la ciutat, on viu en Pere. Se segueix pel carrer Major i es passa per davant del Museu Puget, un bon exemple de l’arquitectura burgesa del segle XIX.

Després de deixar-se meravellar per les seues fastuoses cases, com la finca règia de Just Tur Puget, que allotjà ni més ni menys que Rafael Alberti i María Teresa León en els seus viatges a l’illa, s’arriba al cim, des d’on es contemplen unes impressionants vistes de la ciutat. La imponent Catedral de Santa Maria d’Eivissa il·luminada, d’estil gòtic clàssic i aixecada al segle XIV, rep els visitants al final del recorregut.

De la Casa de la Cúria apareix de sobte en Pere, que rep en els seus braços la seva estimada Elisabet i junts es fonen en una besada eterna. Aquest és el final de l’aventura. La lluna s’apodera del cel i deixa la seva llum reflectida a les murades.