Portal Oficial de Turisme d'Eivissainfo@ibiza.travelSALA DE PREMSA

Protegeix la posidònia, un tresor submarí Patrimoni de la Humanitat

Sabies que a Eivissa s’hi han trobat varietats de posidònia oceànica de 100.000 anys d’antiguitat, la qual cosa significa que estem davant del segon organisme viu més longeu del planeta?

Sabies que a Eivissa s’hi han trobat varietats de posidònia oceànica de 100.000 anys d’antiguitat, la qual cosa significa que estem davant del segon organisme viu més longeu del planeta? Així ho ha documentat l’artista i fotògrafa Rachel Sussman al projecte “The Oldest Living Things in the World”, presentat a la Universitat de Chicago, en què recull les fotografies dels 15 organismes vius d’origen mil·lenari.

A l’illa hi ha grans tresors desconeguts per al gran públic i, sens dubte, un d’ells és la posidònia, una planta marina l’hàbitat natural de la qual es troba a la Mediterrània i, més concretament, a les Pitiüses. Es tracta d’un bé natural extraordinàriament valuós, tant des d’un punt de vista històric com ambiental, que és directament responsable de la transparència, el color, la riquesa i la singularitat d’unes aigües i un paisatge paradisíac, que atrau milers de visitants d’arreu del món cada any.

Tanmateix, pocs saben que la impressionant bellesa del mar, l’intens color blau turquesa i fins i tot la sorra blanca i fina de les platges es mantenen així al llarg dels segles gràcies a un tresor submergit i mil·lenari: les praderies de posidònia, un bé universal que ha merescut la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

Molts desconeixen també la fragilitat d’aquests extensos boscos submarins que, malgrat la seva antiguitat, són extraordinàriament sensibles a l’activitat humana, i més concretament a l’abocament de fertilitzants i aigües residuals, als plàstics i altres restes i, sobretot, a la pesca d’arrossegament i als ancoratges, que obren greus ferides a les praderies de posidònia.

Les àncores dels iots són les grans enemigues d’aquests ecosistemes: quan s’eleven, arrenquen i destrossen les plantes i causen un dany irreparable a aquests autèntics monuments submarins. Per desconeixement o negligència, una activitat respectuosa mediambientalment, com és la navegació, es pot convertir en un desastre natural. Tots hauríem de contribuir a protegir els boscos submarins més importants de la Mediterrània, d’extraordinària singularitat biològica i històrica, que també s’ha demostrat que són elements essencials en la lluita contra el canvi climàtic, ja que constitueixen un pulmó natural que allibera oxigen.

Navega en aigües cristal·lines, però no deixis anar mai l’àncora quan hi hagi posidònia al fons. Neda entre vergers de posidònia, que constitueixen un dels ecosistemes més rics del planeta, però no arrenquis mai les plantes o hi aboquis restes humanes. Respecta també les restes quan les vegis a la platja i camina-hi per sobre, conscient que si protegeixen l’erosió de la costa, les dunes i la sorra no et poden fer cap mal.
Valora la posidònia, suma’t a la seva protecció, garanteix la neteja de les platges i del fons del mar i forma part activa d’un moviment de conscienciació que té com a únic objectiu mantenir els vergers de posidònia, organismes vius que comencen a florir a l’hivern i arriben a l’època de més esplendor a la primavera.