Marta Torres va néixer a Eivissa i l’any 1990 es va llicenciar en Belles Arts a Barcelona. Des de llavors ha portat amb orgull arreu del món el seu pedigrí eivissenc, inspiració de moltes de les seves obres, i ha esdevingut una de les artistes nacionals amb més recorregut tant dins com fora d’Espanya. Aquesta artista té una galeria emblemàtica, que resta oberta tot l’any, i que fins al 2000 estava situada al mític barri de la Marina; actualment es troba al bell mig de la ciutat d’Eivissa, al carrer del Diputat Josep Ribas, número 2, al port. La seva gran aposta per l’art l’ha portat a exposar a les grans galeries de ciutats com Londres, París, Rotterdam o Mònaco.
Les seves mostres es caracteritzen per unir de manera realista l’escultura amb la pintura i donar vida a creacions, moltes vegades en mida real (de fins a sis metres), que recorden racons d’Eivissa o d’altres ciutats europees com París o Roma.
L’artista assegura haver nascut “amb un color a la mà” i afirma que la seva vida “no es pot entendre sense la pintura”. “A l’escola em passava l’estona dibuixant, mirant per la finestra i pintant els llibres”, apunta. Recorda tenir aquesta passió des de sempre, una passió que resta intacta fins ara, ben lluny de la que s’imaginaven els seus pares, empresaris i banquers, que al principi no entenien el món que envaïa el cor i la imaginació de Marta Torres.
La seva inspiració neix de “la mescla del cine clàssic, en què es cuidava molt la fotografia, amb el dibuix, a través del qual intentava representar aquelles escenes que tant em fascinaven”, detalla. Van començar així les seves primeres obres: les figures. El principi d’una llarga trajectòria professional, que s’entén per etapes, passant per la pintura abstracta i acabant amb el surrealisme matèric. Pintures que recullen les seves inquietuds, primer amb les pageses, després amb les finestres i els carrers i en aquests moments amb les buguenvíl·lies.
Per a l’artista, les buguenvíl·lies mereixen tota la seva atenció: “no només aporten color i bellesa als nostres murs emblanquinats, sinó que són testimonis fidels de la nostra història”. A través d’aquestes plantes, Marta Torres simbolitza l’ésser humà, amb un llenguatge molt especial: “les flors, plenes de llum i de color, manifesten l’ànima d’una persona, la seva part sensitiva i espiritual, els somnis i els sentiments de cadascú. En canvi, les arrels i el tronc, amarrats a terra, representen el cos físic, la part terrenal d’una persona”, explica. Per a l’artista eivissenca “cada buguenvíl·lia és diferent i única, té la seva pròpia llum. Són éssers vius, per això podem veure com s’escapen dels marges de les meves obres”, concreta.
“Tinc un mètode totalment personal que he elaborat després d’un gran treball de recerca i que em porta a prendre materials de diferents indrets, donar-los forma i pintar-hi a sobre” apunta Marta Torres. “El que més m’agrada quan faig una obra per encàrrec és intentar captar l’essència i la personalitat de qui vol conviure-hi”, afegeix.
Per a l’eivissenca, la bellesa és “la unió de l’harmonia i de l’equilibri, i per això una obra ha de seduir, ha de ser atractiva, i esdevenir un objecte que no puguis deixar de mirar”, destaca.
La seva obra més ambiciosa “és la que encara no he fet”, apunta l’artista, que es defineix com una persona perfeccionista, treballadora, lluitadora i somniadora.
Marta Torres pinta el final d’aquesta entrevista amb una sentència plena de color: “només tenim una vida, i m’agradaria demanar que tots mirem el nostre interior i esbrinem què podem crear”.