Portal Oficial de Turisme d'Eivissainfo@ibiza.travelSALA DE PREMSA

A buscar pebrassos

A la tardor, quan els boscos de la zona des Amunts s’omplen de bolets diversos, és època per agafar el cistelló i sortir a la recerca dels preuats pebrassos.

En els verds i humits boscos des Amunts habita el petit regne dels pebrassos. A la tardor, època de plogudes, és habitual anar al camp per a trobar els saborosos pebrassos (Lactarius sanguifluus i Lactarius deliciosus), molt preuats a l’illa.

Centre d'Interpretació dels Amunts
Interior del Centre d'Intepretació dels Amunts
Exposició de pebrassos
Sortida d'excursió guiada
Boscos dels Amunts
Pebràs, un dels bolets més preciats
Buscant pebrassos
Cistello amb pabrassos
Simpàtics acompanyants

El punt de partida és el Centre d’Interpretació des Amunts, on el visitant descobreix els valors naturals, paisatgístics i patrimonials d’aquest pulmó verd de 190 km2  (una quarta part de l’illa) que s’estén entre els municipis de Sant Antoni, Sant Joan i Santa Eulària. El centre consta d’una sala d’exposició, una sala de projeccions i un jardí interpretatiu per comprendre la gran diversitat d’hàbitats naturals, com els penya-segats marins, amb una vegetació endèmica única en el món i importants colònies d’aus rapaces; las planícies de Corona o Albarca; el torrent des Broll; les seues cales i pobles, així com la cova de s’Avenc des Pouàs, amb un dels jaciments paleontològics més interessants de la Mediterrània.

Cistellló en mà, es parteix del centre fins a la zona recreativa de Can Pere Mosson per dirigir-se fins al puig de Can Pere Mosson. A l’illa existeixen 50 espècies diferents de bolets, encara que la majoria dels habitants d’Eivissa només es decanten pel pebràs, de color ataronjat. El seu nom prové d’una altra varietat que agafa el mateix nom a les Pitiüses, que es diu pebràs pel seu peculiar sabor picant, semblant al pebre, del qual li prové el nom. Però no tots els bolets que habiten a Eivissa són comestibles. Hi ha algunes espècies tòxiques i fins i tot mortals, com la Lepiota cristata, i per tant s’ha d’anar amb molt de compte.

La millor manera de trobar pebrassos és buscant entre el bruc en flor, davall dels pins i en zones obertes. Algunes de les espècies comestibles més habituals són els Suillus Bellini, Amanita ovoidea o pixacans, rogetes (Clitocybecostata), llengües de bou (Hydnumrepandum) i els xampinyons.

Si, després de finalitzar la ruta, no s’ha tengut sort amb els pebrassos, almenys s’haurà gaudit d’un agradable passeig per un dels principals parcs verds de l’illa.