Portal Oficial de Turisme d'Eivissainfo@ibiza.travelSALA DE PREMSA

Sa Caleta: el bressol d’Eivissa

El poblat fenici de sa Caleta, en la costa de Sant Josep, es pot considerar el lloc de la primera població d’Eivissa. La visita ofereix a més unes belles vistes a la platja des Bol Nou.

Sa Caleta és un petit port pesquer situat a la costa sud-oest de l’illa, entre es Codolar i el puig des Jondal. Aquest lloc és de visita obligada per conèixer el naixement de la ciutat d’Eivissa, ja que aquí s’establiren els primers fenicis al llarg del segle VII aC abans de traslladar-se a la gran ciutat.

Assentament de Sa Caleta
Assentament de Sa Caleta
Assentament de Sa Caleta
Vistes a la platja des Bol Nou
Caleta de varaders de Sa Caleta

De la platja des Bol Nou neix un caminoi que arriba fins a aquest gran establiment fenici ubicat a la vora d’un penya-segat i amb impressionants vistes de ses Salines que va ser descobert en la dècada dels 80 i 90. A l’entrada hi ha un plànol amb la distribució del poblat, constituït per una trama urbana formada per barris, amb edificis, carrerons i placetes. Es dedueix que els fenicis que s’hi instal·laren procedien de la costa ibèrica i que, a poc a poc, convertiren aquest espai en un vertader nucli urbà al llarg del segle VII aC fins al 600 aC, quan el poblat va ser abandonat i els fenicis s’instal·laren definitivament a la badia de Vila, on es fundà la ciutat d’Eivissa.

En el barri sud, l’únic visitable i protegit per un reixat, es poden veure les restes arqueològiques d’un forn comunal de pa, un taller de fosa de ferro i diferents edificis amb estances. També destaquen els molins de pedra arenosa per moldre el gra.

L’assentament ofereix una clara visió de la tipologia de cases fenícies occidentals, que creixen sense ordre per juxtaposició i sense una planta prefixada. Es creu que entre les principals activitats econòmiques que es portaven a terme a sa Caleta hi ha la producció metalúrgica així com la producció de ferro mitjançant forns específics. Un altre dels sustents econòmics era l’explotació salinera dels estanys que es troben prop de la zona.

Per la seua situació estratègic, fins fa uns anys aquest lloc va tenir un ús militar i encara es conserven les restes d’un quarter, un túnel foradat en el tallserrat de la platja i diversos túnels antiaeris.

La declaració d’aquest espai com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1999 reflecteix la gran importància del poblat com a precursor de la ciutat moderna. Als fenicis, els devem molt, com l’urbanisme, la ceràmica de torn, la metalúrgia del ferro o l’escriptura, però també el creixement de la ciutat i, no menys important, que l’illa entràs a les pàgines de la història.