Definir la figura de Carlos Martorell és complex: va ser un dels primers relacions públiques del món, impulsor de la festa “Flower Power” de Pacha, escriptor de la novel·la ‘Réquiem por Peter Pan’ i la única persona capaç de reunir en una de les seves festes a l’Anne Hathaway brindant amb Valentino, mentre Jon Kortajarena fa sospirar aspirants a ‘La veïna rossa’.
Carlos Martorell comença l’entrevista destacant el moment en què va abandonar la professió d’advocat, es va separar de la seva família i de tota una vida de comoditats a Barcelona, per arribar a l’illa blanca del 68 i esdevenir un autèntic hippy de l’època.
Un home inquiet i enamorat d’Eivissa que, tot i haver viscut i treballat a ciutats com Nova York, París, Madrid o Barcelona, assegura que “els irrepetibles 60 i 70 a l’illa van fer de mi un addicte a ella” i subratlla que “era l’època de Franco i aquí hi havia una llibertat increïble que no s’entenia”.
Li demanem que ens expliqui aquella Eivissa i ens descriu “el grup de gent impressionant que vivíem en una illa verge i nudista. Era gent guapíssima, gent hippy i cosmopolita, ens sentíem com una gran família on podíem fer tot allò que volíem”. “L’illa era nostra”, conclou.
50 anys després Martorell es desperta amb vocació de periodista, fotògraf, publicista, estilista, relacions públiques i, sobretot, d’ambaixador promocional d’Eivissa, tal i com podem veure al seu documental ‘Carlos Martorell polifacético’. Li preguntem què li agrada més del seu ampli treball i descobrim que li fascina la creativitat: “a tots els meus esdeveniments hi poso xous molt divertits, m’agrada dissenyar els convits, dirigir la decoració i fins i tot controlar els càterings. En definitiva m’agrada tot allò que sigui crear”.
En aquesta línia, li preguntem sobre la seva col·laboració amb Pacha a la festa “Flower Power” i ens explica com “fa 39 anys Piti Urgell va inventar aquesta festa increïble i per tal de tenir èxit em va demanar que la promocionés i que el 1999 creés la seva festa VIP, que es fa només una vegada l’any”. Però, quina és la recepta d’aquesta cita perquè ningú se la vulgui perdre? Ell ens revela que, de tots, aquest esdeveniment és el que més feina li dóna, “més que qualsevol que he fet per a grans firmes de moda internacionals, aquí entrego tots els convits personalment i trigo un mes en recórrer totes les adreces, perquè ningú té codi postal, truco els convidats i ells m’expliquen on viuen, després em truquen per confirmar i per dir-me amb qui van acompanyats”. “És el moment més crític perquè, per tal que la festa sigui un èxit, m’he de posar molt seriós i dir ‘no’ moltes vegades i això no m’agrada fer-ho”, afirma. Quan li consultem quina figura no ha aconseguit atraure a aquesta festa caracteritzada per la música i l’estètica dels anys 60 i 70, assevera sense dubtar-ho que “Bob Dylan, em faria una il·lusió molt especial, diuen que m’assemblava molt a ell quan era jove”.
Deixem de banda els esdeveniments per preguntar-li què li agrada de l’Eivissa d’ara i ens sorprèn dient que “continua essent, per a mi, el seu mar, sempre he estat un autèntic amant de les aigües de l’illa, jo em passejava a cavall per les platges, sol i amb tapall”. “El mar és importantíssim aquí i hem de cuidar-lo i protegir-lo com es mereix”, adverteix.
Per acabar aquesta entrevista, Martorell destaca que troba a faltar com abans “podíem ensenyar l’illa a famosos de tot el món i fins i tot a membres de les famílies reals”. “Ara l’illa és coneguda mundialment, no cal descobrir-la a ningú i qualsevol pot entrar a internet i saber-ho tot sobre ella”, comenta. A més, explica l’evolució que ha viscut l’illa, per a bé i per a mal: “Eivissa ha canviat molt, jo vaig conèixer una Eivissa pobríssima, l’eivissenc anava amb una Mobylette podrida, en una bicicleta o amb un carro i un burro, ara els eivissencs van en Ferrari”. Tot i així, sentencia que “encara que econòmicament hi ha molts eivissencs que s’han guanyat molt bé la vida, també n’hi ha d’altres que hi han sortit perdent” i es reafirma en la idea que “l’illa ha guanyat molts diners i això és l’aspecte positiu, mentre no es pretengui dur-la per un mal camí”.
Ens acomiadem de Carlos Martorell des de casa seva, situada en un dels carrers empedrats de Dalt Vila, al centre de la ciutat d’Eivissa i protegida per les seves muralles mil·lenàries, on recorda una apreciació que va fer el Rei Juan Carlos l’any 80 mentre s’acomiadava de les autoritats en una visita d’Estat, “ell va dir en posar un peu a l’avió, aquí ni un totxo més”. Per a aquest polifacètic relacions públiques, aquesta premissa, la que advoca per no esprémer l’illa, és la carta del futur d’una Eivissa que espera que continuï enlluernant als visitants durant els propers 50 anys.