Són molts els edificis emblemàtics que s’aixequen d’extrem a extrem de l’illa d’Eivissa com a mostra de la seva cultura, de la seva història i de la seva tradició, vinculats amb el seu entorn, amb la seva geografia, amb el seu clima i amb els seus costums.
Així, l’arquitectura de l’illa es presenta canviant: reflecteix les empremtes del que hi va haver en el passat i rep impacient el que ha de venir per adaptar-se als canvis amb rapidesa i eficiència i resoldre les necessitats que se li han exigit en cada època. Fenicis, púnics, romans, bizantins, àrabs i cristians arribats a la Reconquesta i procedents de la Corona d’Aragón són els “culpables” d’una àmplia diversitat d’edificacions, a les quals s’hi sumen edificis emblemàtics construïts per arquitectes d’arreu del món que als anys seixanta i setanta van triar d’illa d’Eivissa com a indret on viure i deixar la seva empremta, gràcies al seu caràcter cosmopolita i multicultural.
Des del poblat fenici de Sa Caleta, passant per cada pedra de la muralla antiga o el castell de Dalt Vila, fins a intervencions contemporànies que es van dur a terme al seu interior (com les escales d’Elías Torres al costat de la catedral), tots són exemples de la seva adaptació i reconversió.
Edificis que coronen el centre de la vila, com el renovat Hotel Montesol, de Juan Gómez Ripoll, les restes del Teatre Pereyra, la popular Can Ventosa, el prestigiós Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE), el preuat Mercat Vell i la Casa de la Cúria, o l’antic convent que es va convertir en el que actualment és un dels edificis de l’Ajuntament d’Eivissa, omplen la ciutat de tradició i orgull.
Moltes de les construccions de l’època moderna pertanyen a grans artistes que un dia van passar per l’illa. És el cas de la Casa Broner, a Sa Penya, que va aixecar i on va viure el mateix arquitecte que li va donar nom, la Casa Van den Driessche, d’Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña, o Can Pep Simó, la urbanització amb habitatges als quals va donar vida Josep Lluís Sert.
Altres mostres de l’arquitectura d’Eivissa més actuals són la mateixa institució pública del Consell Insular d’Eivissa i el Recinte Firal, que destaquen per les seves estructures modernes ideades per l’arquitecte Óscar Canalís Hernández.