Eivissa està envoltada per un total de 62 illots i alguns d’ells, per la seva ubicació, mida o característiques, mereixen una menció especial. Algunes d’aquestes superfícies de terra ferma guarden a la seva història llegendes o fins i tot subespècies de sargantanes úniques al món, a més d’una flora i una fauna autòctones dignes de ser protegides i destacades. D’altres formen part de reserves naturals i per tant és prohibit trepitjar-les, i totes, això sí, són part de la bellesa de la costa eivissenca i protagonistes de milers de instantànies cada estiu. En aquest article en repassem algunes per tal de conèixer una mica més la geografia eivissenca.
Tagomago: aquest illot que queda davant del municipi de Santa Eulària des Riu, té una longitud de 1.525 metres i 113 metres d’amplada. Està considerat Zona d’Especial Protecció per a les Aus i tipificat com a Lloc d’Interès Comunitari. Es tracta d’una illa muntanyosa que compta amb una gran quantitat de penya-segats i algunes petites cales poc freqüentades. Posseeix un far, que data de 1913, una gran casa i un port petit.
Ses Margalides: és un conjunt d’illots situats al nord-oest de l’illa, davant el litoral escarpat de Ses Balandres, prop del poble de Santa Agnès de Corona. Estan ubicats davant d’una àrea abrupta i amb pendents, farcida de petites cales i amb una multitud de coves. És una zona especialment recomanable per practicar busseig i veure espècies com ara els peixos esfirènids que coneixem com a barracudes, un gènere de peixos carnívors d’aigües profundes que ataquen les seves preses amb gran rapidesa.
Ses Bledes: aquest petit arxipèlag deu el seu nom a les plantes que el cobreixen, molt semblants a les bledes, tot i que no són comestibles. El seu tresor més gran és sota l’aigua, ja que és un dels punts de pas dels cetacis del Mediterrani Occidental. De tots els illots que el composen, només quatre compten amb vegetació, encara que en tots ells hi viu una subespècie de sargantana endèmica de les Illes Pitiüses.
Es Vedrà i Es Vedranell: són sens dubte els més coneguts d’entre tots els illots que envolten l’illa d’Eivissa. Amb gairebé 400 metres d’alçada i situat a 2 km de la costa, Es Vedrà emergeix davant de Cala d’Hort creant fascinació entre visitants i residents. Hi ha múltiples llegendes que envolten aquest gran illot, com una que diu que forma part d’un particular triangle de les Bermudes al Mediterrani que té una radiació magnètica semblant a la de les pedres de Stonehenge, les Piràmides d’Egipte o les estàtues de l’Illa de Pasqua; o una altra que diu que des del seu cim s’han pogut observar objectes voladors no identificats i també alguns submarins. Contes i teories a part, es tracta d’un espai protegit, propietat de prop de 30 famílies de l’illa, habitat actualment per algunes cabres, i on hi va arribar a viure, a mitjans del segle XIX, el missioner carmelita Francisco Palau durant alguns períodes de meditació. Es Vedrà i es Vedranell, a més a més, són la llar d’una subespècie de sargantana endèmica d’Eivissa, de color blau intens, i compten amb una flora única. Forma part de la Reserva Natural d’Es Vedrà, Es Vedranell i els illots de Ponent.
S’Espartar: forma part de la mateixa reserva natural i allotja també una espècie de sargantana endèmica amb un to blavós, a més de nombroses aus, com per exemple la gavina de bec vermell. És un terreny àrid i rocós, però hi creix la planta a partir de la qual es fa l’espart que es fa servir per elaborar cordes i cordills, destinats a l’ús agrícola, cistelleria, barrets i el calçat tradicional de les Illes Pitiüses: les espardenyes. Durant l’estiu els artesans es traslladen a aquest illot, sempre amb una autorització especial, per tal de recol·lectar les fulles d’aquesta planta i extreure’n la fibra. També és un lloc recomanable per als amants del busseig perquè al seu fons rocós hi viuen pops, morenes i déntols.
S’illa des Bosc: Es tracta de l’illot més proper d’Eivissa a terra ferma i també del més discret de tots els que conformen la Reserva Natural d’Es Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent. Té uns 66 metres d’alçada i una remarcable formació rocosa sota l’aigua que s’estén fins a sa Conillera. El seu nom prové d’un antic bosc de sabines que ja no existeix.
Sa Conillera: aquest illot està situat davant de la Punta d’en Rovira i es veu des de Platges de Comte. Sa Conillera és l’illot més gran de tots els que envolten l’illa d’Eivissa, amb una extensió aproximada de 100 hectàrees i gairebé 70 metres d’altura màxima. Posseeix un far que data de l’any 1859, l’únic que ha arribat a estar habitat, i indica el pas entre Eivissa i la Península, fet que fa que sigui molt important per a la navegació d’aquesta zona.
Sa Ferradura (Illa Murada): és a la Badia de Sant Miquel de Balansat i consta de 6 hectàrees, enmig de les quals s’hi erigeix una mansió privada. El 2006 aquesta illa fou reconeguda com l’illa privada més cara del món per la revista Forbes i en el passat va ser refugi de pirates. Està unida a l’illa d’Eivissa per una platja, coneguda com Es Pas de s’Illa, on hi viu una subespècie de sargantana, la ‘sargantana muradensis’.
S’illa de ses Rates: aquest illot està ubicat davant la platja de Ses Figueretes. Actualment acull instants màgics, com el llançament dels focs artificials de les festes locals d’Eivissa, però en el passat era refugi de vaixells pirata que esperaven el moment d’atacar.
Algunes d’aquestes petites formacions rocoses són objecte de milers d’imatges i són famoses a tot el món, tot i que no sempre se’n coneixen els noms, com és el cas del Cap Bernat (una roca amb forma de “dit” ubicada davant la platja de Benirràs) o de l’illot de Punta Grossa, situat al nord de l’illa i que s’erigeix davant d’un far abandonat. També és destacable la bellesa de l’illot des Canaret, que forma part d’una de les cales amagades més boniques de l’illa.