Sembla impossible imaginar un Nadal sense nadales, o com a mínim, tal com les coneixem avui. Si bé a Eivissa, com a qualsevol indret del món, no és estrany topar-se per Nadal amb alguna mostra d’aquestes cançons, tradicionals i modernes, tampoc ho és trobar una mostra de caramelles.
Es tracta, sens dubte, d’un dels ritus més antics de la cultura popular d’Eivissa. És un cant ancestral, els orígens del qual es remunten a l’Edat Mitjana, que descriu el naixement de Jesucrist acompanyat d’un tambor, d’un espasí (una espasa metàl·lica que s’utilitza de base per aconseguir sons de percussió), d’una flaüta (la flauta típica de l’illa, de fusta) i de castanyoles.
Per la seva naturalesa religiosa, és normal que totes les parròquies de l’illa ofereixin l’oportunitat de sentir una mostra d’aquesta música almenys una vegada durant el Nadal. I és que, tot i que hi ha variants, les lletres es basen en antics textos bíblics, que s’han anat transmetent de generació en generació, de boca a orella, i que avui alguns estudiosos de la música i de la cultura eivissenques han recollit, unificat i impulsat a través de grups de folklore local.
Per tot això, l’any 2005 el Consell Insular d’Eivissa va impulsar la seva declaració com a Bé d’Interès Cultural de Caràcter Immaterial, BIC, fet que va propiciar que la mateixa institució s’encarregués llavors de l’enregistrament i la difusió d’aquestes cançons tradicionals.