Si ets amant de l’arqueologia i la història, estàs d’enhorabona, perquè Eivissa és, sens dubte, el teu lloc de referència, amb desenes de jaciments repartits per tota l’illa, alguns dels quals han estat reconeguts com a part de la declaració de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, que aquest any compleix 20 anys.
Precisament un dels que formen part d’aquest reconeixement internacional és el més conegut i important: el poblat fenici de sa Caleta, del segle VII aC. S’està duent a terme un projecte per erigir un centre d’interpretació en aquest espai, que permeti comprendre millor la importància d’aquest lloc, ja que es tracta del primer assentament fenici a l’illa.
A prop de les muralles més representatives del Patrimoni de la Humanitat hi trobem també la Necròpolis de Puig des Molins, els orígens de la qual daten del segle VII aC. Situat al centre de la ciutat d’Eivissa, aquest jaciment compta amb 3.000 tombes excavades en roca i acull també el Museu Arqueològic de Puig des Molins, des del qual es pot accedir a una petita part d’aquest cementiri i entrar en alguna de les seves tombes mil·lenàries.
A pocs metres d’allà hi ha el Centre d’Interpretació de Sa Capelleta que permet veure com era el barri, adjacent a la necròpolis fenícia, en diferents moments de la història: des de l’ocupació més antiga de l’època fenícia, l’ocupació en època romana, quan es va utilitzar per a enterraments i el jaciment d’època musulmana, com a raval urbà fora de les muralles.
I, ja a l’interior de les muralles de la ciutat d’Eivissa, hi trobem el Centre d’Interpretació de Madina Yabisa, on es poden veure altres restes, en aquest cas de l’antiga muralla medieval d’Eivissa. Més enllà d’aquests vestigis, aquest centre d’interpretació ofereix l’oportunitat de conèixer tot allò que fa referència a l’època islàmica.
Al nord de l’illa, a Sant Vicent de sa Cala, hi trobem la Cova des Culleram, un enclavament arqueològic que es troba a 150 metres sobre el nivell del mar. Dedicat a la deessa Tanit, la principal deïtat cartaginesa vinculada a la fertilitat i la fortuna, entre d’altres atributs. Aquesta cova va servir de refugi domèstic en l’època prehistòrica, com ho posen de manifest diverses restes de l’Edat del Bronze que s’hi han trobat. Els púnics, no obstant, la van convertir en el seu lloc de culte més important a Eivissa, entre els segles V i II aC, i probablement hi acudien creients de tota l’illa per realitzar ofrenes. El temple estava perfectament organitzat i comptava amb un cos de sacerdots que s’hi desplaçaven durant les èpoques de celebracions de rituals.
A la localitat de Santa Eulària des Riu, hi ha un aqüeducte romà que travessa part del terme municipal fins arribar a la costa a través de la barriada de s’Argamassa, de la qual agafa el nom. A l’antiga Roma del segle I, va transportar aigua dolça a una piscifactoria de la costa.
Per aquells que busquen trobar jaciments més amagats, no gaire lluny de la platja de Cala d’Hort, hi trobem Ses Païsses de Cala d´Hort, un assentament púnic-romà, que data del segle V aC i que compta amb les restes d’una antiga vila romana i dues petites necròpolis, mentre que, a prop de la Cala Salada podem accedir a Sa Cova del Vi o de ses Fontanelles, una cova amb pintures rupestres que va servir de celler de vi.
A l’època dels ametllers en flor és de visita obligada Sa Penya Esbarrada, un petit jaciment del segle XII que alberga les restes d’una antiga casa de camp musulmana i que es troba al Pla de Corona, molt a prop del mirador de les illes ses Margalides i de les Portes del Cel.
El futur Parador de Turisme d’Eivissa compta, d’altra banda, amb les restes d’un temple romà, que serà visible quan acabin els treballs i que fou erigit entre els segles I aC i II dC.