Els qui caminen pel Parc Natural de ses Salines, que té 16.000 hectàrees, 13.000 de les quals marines, troben grans tresors de la natura.
Ses Salines és, a més, un dels parcs més importants de tota la Mediterrània, en què es troben els diferents ecosistemes d’Eivissa i destaca la presència de 210 espècies d’aus que passen per aquesta zona durant tot l’any. Molt més que un parell de platges, ja que la zona aglutina les quilomètriques praderies de posidònia oceànica, considerada l’ésser viu més gran del món i l’encarregat de donar al mar d’Eivissa el característic color turquesa de les seves aigües.
Fer aquest passeig significa viatjar per la riquesa d’una de les costes més privilegiades i protegides de la Mediterrània. Els caminants d’aquesta ruta es dirigeixen a un punt en comú: la torre de ses Portes, coneguda des del 1750 per ser el punt estratègic d’entrada i sortida de l’illa. L’edificació és tan a prop de Formentera que, des dels murs, es tenen unes vistes meravelloses de la zona de l’estret des Freus, del far de s’Espalmador i de l’illa des Penjats. Aquesta torre va ser una de les poques que va tenir tres canons amb què l’illa es defensava dels vaixells enemics i amb els quals protegia el comerç de la Ruta de la Sal i de la pesca de la zona. A la torre de ses Portes només s’hi pot accedir caminant o per mar, un fet que encara la fa més especial.
Seguint aquesta particular ruta, i si sortim des de la platja de ses Salines, trobem un conjunt de cales mil·lenàries i diminutes, com cala Pluma, que van prendre vida gràcies al pas de pescadors, saliners i navegants durant milers d’anys i que contenen veritables obres d’art de roques tallades que semblen haver resorgit de les ruïnes d’algun temple o cultura indígena.
El final d’aquest recorregut ens porta fins a l’últim punt d’aquest penya-segat que frega la punta més extrema d’Eivissa. Ens trobem aquí amb la torre de ses Portes i amb un petit embarcador sota el penya-segat. Un enclavament que culmina aquesta ruta de cales i zones rocoses i on comença un camí per sorra fina, càlida i emparat per l’ombra de les savines. És precisament aquí on convergeixen dues de les platges més famoses d’Eivissa: ses Salines i es Cavallet.
Es Cavallet va ser la primera platja nudista del país i avui hi continua present el pòsit de llibertat que va sacsejar una Espanya que mirava cap a un altre costat durant la dictadura i s’obria a un turisme incipient. Un extens sorral d’uns mil metres de longitud i quaranta metres d’amplada que es desmembra a manera de jungla entre les seves dunes salvatges i protegides. Un passeig, sens dubte, per no oblidar.