Can Pau és un dels restaurants més reconeguts d’Eivissa. Hi han passat reis europeus, cantants, actors i personalitats de tota mena, i el seu secret rau a parts iguals en una carta trufada de les millors receptes mediterrànies i una discreció que el converteix en llar dels qui el visiten.
El seu nom respon al cognom de la seva propietària, Alba Pau, tot i que curiosament aquesta casa de pagès situada a Santa Gertrudis de Fruitera va acollir l’“home de pau” (jutge de pau) d’aquesta localitat, raó per la qual sempre hi han regnat la calma i la tranquil·litat.
El ritme del dia a dia d’Alba Pau el marquen tres pilars essencials: la seva família, el seu restaurant i les causes socials. De fet, ella mateixa confessa que la seva vida “no tindria sentit sense aquests tres elements”, ja que l’amor i l’amistat són la seva filosofia.
Alba Pau, cuinera de tercera generació, va néixer a Banyoles però es defineix com a eivissenca d’adopció, ja que fa 47 anys que mostra la seva màgia en aquest establiment. Amb una llarga trajectòria a les espatlles, Alba Pau no ha permès que cap pandèmia l’aturi i, malgrat la situació mundial tan extrema dels darrers mesos, el seu restaurant ha tingut els fogons en marxa per repartir els seus plats tradicionals, de producte fresc i variat als seus clients de tota la vida. De fet, confessa que “vam haver de demanar diversos permisos al Consell d’Eivissa perquè ens deixés repartir el menjar per les cases”.
L’amanida d’endívies, els canelons, el foie natural, l’amanida de l’hort, els cargols Lolita, les anxoves de l’Escala amb crostes i tomàquet d’Eivissa, l’espatlleta de xai al forn o el tallat de bou a la brasa, entre molts altres, són els plats estrella que aquesta restauradora de pedigrí recomana “no deixar de tastar si veniu a casa”. Perquè a Can Pau, si alguna cosa canvia, ho fa amb el temps i molt a poc a poc. “Dels meus pares a la meva generació només hem canviat set plats, i de la meva a la dels meus fills, poc més”, assegura Alba Pau, que subratlla que “tenim fidels abonats a la nostra essència i a les nostres propostes, i ens en refiem al màxim a l’hora de fer algun moviment a la cuina”. Aquest restaurant també té els seus imprescindibles que se serveixen tant a l’hivern com a l’estiu, com la sopa de pollastre de pagès o els canelons.
“Jo vaig ocupar el lloc del meu pare Narciso, que era l’ànima del restaurant; i ara és en Quim, el més sociable i tot-terreny dels meus tres fills, qui em substitueix a mi”, explica Alba Pau, que afegeix que el seu fill Jordi s’ha format a les millors cuines del país: s’ha graduat al Basque Culinary Centre de Sant Sebastià i va ser apadrinat de jove per Juan Mari Arzak per convertir-se en el xef de Can Pau.
Pel que fa a aquesta temporada, Alba Pau preveu que serà molt atípica, en el millor dels sentits: “abans ningú no tenia temps per res, i ara la gent s’atura, respira i sembla recordar com gaudir dels petits plaers de la vida, s’interessa per les bones pràctiques i torna a reprendre els costums d’abans, en què tots ens miràvem i ens preguntàvem com estàvem”.
Implicada amb les causes socials, Alba Pau és també una de les veus més rellevants en esdeveniments benèfics de tota mena i un dels bastions d’associacions com Apneef. Aquesta lluitadora nata ha fet de Pacha casa seva, ja que juntament amb Ricardo Urgell ha organitzat desenes d’esdeveniments, així com un calendari solidari que ja té més de deu anys. Actualment lidera una entitat destinada a lluitar contra el maltractament infantil.
“Durant el confinament no he parat quieta”, sentencia, riallera, “però això és perquè soc una autèntica egoista, no hi ha res que em satisfaci més que poder repartir menjar i ajudar els més desafavorits en tot el que puc”. “Durant aquests mesos hem aconseguit recaptar 50.000 euros, donats per diversos particulars i per la Fundació Joan Ribas de Barcelona, que hem invertit en la compra de menjar en supermercats i que hem repartit entre les famílies que més ho necessitaven d’associacions com Apneef, Magna Pitiusa i Consciencia”, conclou.