Sol Aguirre, coneguda per ésser el nom propi que habita darrere el blog “Las Claves de Sol”, és autora de la novel·la “Algún día no es un día de la semana” i també d’una columna setmanal a “El Español”, a més de ser entrenadora literària. “Un bon dia vaig llegir un llibre que va fer que em plantegés la pregunta idònia al moment adequat: què era allò que m’agradava fer de petita, allò per a què tenia talent i havia deixat de fer?”, avança la Sol Aguirre, la qual afirma que “fou llavors que em vaig llançar a l’escriptura”. Des d’aquell moment, explica, no només és més feliç, sinó que també ha trobat la manera d’ajudar a que d’altres també ho siguin. És així que la Sol Aguirre ha omplert de llum el paper de les dones que superen els 40 anys, empoderant-se i empoderant-les en una edat en què la felicitat té molts noms i moltes cares: “no em cansaré de repetir que mai és tard per descobrir què vols ser i que el partit només acaba quan sona el xiulet final”. “A tothom que em pregunta com reinventar-se als 50 li dic que igual que als 20 i que als 94, avançant”, apunta.
Aquesta escriptora es defineix com una dona amb molt sentit de l’humor, que viu a cavall entre Madrid i Eivissa, l’illa que li permet continuar-se omplint de inspiració i no perdre el Nord: “per a mi Eivissa és la família, els amics, el mar, la tranquil·litat i una injecció enorme d’energia”. Quan li preguntem pels seus racons secrets somriu i afirma que si ens els revelés deixarien de ser-ho, però afegeix que el millor pla a l’illa és, sens dubte, “buscar el silenci”. Llicenciada en dret, va dedicar els primers 20 anys de la seva carrera al màrqueting, treballant per a una empresa familiar, fins que, segons assegura la Sol Aguirre, “va arribar un moment, amb l’estupenda crisi dels 40, en què em vaig adonar que m’havia passat mitja vida fent el mateix i que no volia passar l’altra mitja igual, i llavors va sonar-me un timbre al cap i vaig decidir que era el moment de canviar”.
Sol Aguirre recomana “saber veure les senyals” per esbrinar si som o no al lloc correcte; “primer cal escoltar-se i aprendre a conèixer-se” i després “hem de llevar-nos cada dia amb un propòsit clar, tant se val si es tracta de fer pa, de navegar o d’escriure un llibre. No podem llevar-nos sense saber per a què… Si no estem contents, ni estem honrant el nostre propòsit vital, doncs és que alguna cosa ha de canviar”. En aquesta línia, i per tal de lluitar contra l’escepticisme davant d’una de les seves premisses més bàsiques, sentencia: “sé que és difícil però… quina és l’altra opció?”.
Darrere de “Las Claves de Sol”, uns dels blogs més llegits d’Espanya i destinat sobretot a les dones, la Sol Aguirre regala a les seves més de 80.000 lectores les eines de les quals disposa per oblidar allò que està establert i aprendre a connectar-se. “Sempre he defensat el començar a caminar, perquè al llarg del camí s’hi troben moltes respostes”, concreta. “Jo volia escriure però no ho tenia clar, o sigui que vaig començar llegint moltíssim i escrivint moltes bajanades, fins que un bon dia vaig escriure alguna cosa des d’un punt de vista irònic, i vaig adonar-me que m’havia de mostrar a través de l’humor, ja que aquest amarava la meva vida. Aquell dia van llegir-me 50 persones”, explica.
Gràcies a la seva primera novel·la, “Algún día no es un día de la semana”, que ha assolit la seva vuitena edició i que ha estat traduïda a l’italià, coneixem la Sofia Miranda, una dona de 42 anys que viu a Madrid i que és mare soltera de dos nens. “La Sofia té molt de mi, però els fets no són autobiogràfics”, ens detalla l’autora. A més d’aquesta primera novel·la i de publicar una recopilació de les seves columnes, “Las primeras veces y otros artículos”, Sol Aguirre ens desvela que, a finals d’aquest 2020 veurà la llum la seva segona novel·la, en la qual recupera el personatge de Sofia.
Escriptora, entrenadora, empresària i mare, la Sol Aguirre té molt clar que la clau de l’èxit a la vida és tan senzilla com tenir una agenda ben organitzada.
Abans d’acomiadar-se ens ofereix les seves recomanacions per als que visiten Eivissa: “que recorrin l’illa, des de Punta Galera fins a Las Dalias, o vagin a alguna roqueta amagada on no hi hagi gent. Això m’encanta”. “Si hagués d’escollir una platja diria Platges de Comte; un capvespre, el de l’Hostal La Torre, i un pla perfecte, un esmorzar al Croissant Show”, conclou.