El noble art de crear vasos i tota mena de recipients o escultures ha estat sempre un element fonamental de la cultura i la història d’Eivissa. Les peces que es conserven des de temps llunyans són el testimoni d’una illa desconeguda per a molts i que avui torna a estar més de moda que mai: l’Eivissa més rural, orgànica, natural i artesanal. I és que cada any es troben al mar peces de ceràmica de notable antiguitat que es traslladen al Museu Arqueològic d’Eivissa (MAEF) perquè les estudiï; és important que siguin extretes exclusivament per experts perquè no es danyin, ja que es tracta d’elements molt valuosos o delicats. Aquest estiu, de fet, en una cala situada entre la platja de ses Salines i la torre de ses Portes, es va trobar una àmfora eivissenca de l’època púnica de més de 2.000 anys d’antiguitat, que s’utilitzava per transportar el vi i que ja es troba en aquest espai que us recomanem visitar.
I és que, si partim d’aquest museu, podrem veure com la influència de les antigues cultures que durant segles van poblar l’illa està molt present en les peces que encara es creen avui. Una miscel·lània del pas de cultures en què púnics, romans i àrabs van anar de bracet i van provocar una profusió de colors, de deïtats, de motius i de dibuixos que aporten una gran riquesa als plats, els vasos o les gerres que es poden adquirir per ser utilitzats, i també a les escultures fetes per decorar tota mena d’espais.
Els ceramistes considerats els grans mestres de la terrisseria a Eivissa, Joan Planells “Daifa”, Toni Marí Frígoles o Luís Amor, van elevar aquest ofici a categoria d’art i representen tres casos d’homes autodidactes i fets a si mateixos. Joan Planells, més conegut amb el nom de “Daifa”, va néixer el 1907 al si d’una família pagesa i va començar a treballar extraient argila al davant del cementiri vell d’Eivissa. Coneixedor de la terrisseria i de la seva matèria primera, en “Daifa” va ser un visionari i un home de la seva època que va saber adaptar-se als canvis de la societat per crear peces que avui són considerades autèntiques joies.
En “Daifa” va aconseguir que un ofici que naixia de la necessitat de construir recipients de fang per a un ús convencional es transformés fins a convertir-se en una forma de vida i en una passió desmesurada per crear bellesa a partir del fang. Aquest amor el va transmetre al seu pupil, Toni Marí Frígoles, qui el va contagiar, alhora, a la seva filla María José Marí Bufí, que ha seguit els seus passos creant autèntiques joies al seu propi taller, on dona vida a parelles de pagesos amb el seu particular toc d’innovació i a busts de la deessa Tanit que pinta en tons ocres, verdosos o platejats. Reproduccions d’objectes quotidians de l’època púnica, miniatures d’estrelles, cavallets de mar, eriçons, fulles o petxines destinats a convertir-se en arracades són altres de les creacions de María José, per a qui la tasca del seu pare ha estat sempre una inspiració.
Toni Marí Frígoles, caracteritzat pel seu somriure etern, ha creat un gran nombre de càntirs, de làmpades i terracotes púniques que li han donat molta fama.
En el cas de l’artista asturià Luis Amor, les pintures que va començar a fer a l’illa el 1974 mostraven pageses estilitzades que protagonitzaven quadres o postals; posteriorment, aquestes figures van prendre vida i es van traslladar a la ceràmica en forma d’una sèrie d’escultures que des de llavors han estat molt imitades a Eivissa.
Gràcies a tots ells, avui els termes color, originalitat i artesania defineixen una tradició pròpia de la ceràmica eivissenca que és tota una institució en mercats ambulants artesanals com el de Forada, a Sant Rafel.