El Palo és l’aperitiu eivissenc per excel·lència per obrir gana abans de dinar. Aquest licor torna a estar de moda, en el marc d’una cultura del vermut que es va recuperant i que ja té molts adeptes.
La forma més tradicional de degustar-lo és en copa o en got alt, amb una rodanxa de llimona que prèviament s’ha espremut, uns glaçons de gel i dues o tres gotes de ginebra. Per donar-li un punt més suau, se li pot afegir sifó, gasosa o aigua amb gas, per reduir així el punt amarg de la beguda i realçar-ne la dolçor. Aquest licor acompanya els eivissencs en els moments especials i actualment el descobreixen les noves generacions, que recuperen aquests sabors per gaudir de les begudes tradicionals de l’illa.
El seu nom prové de l’escorça de la quina (coneguda amb el nom de palo quina), originària de l’Amèrica del Sud i que es va fer coneguda a Espanya a través de la comtessa de Chinchón, que l’any 1638 es va posar malalta a Lima, va ser tractada amb quina i es va guarir. Quan va tornar a Espanya, va portar escorça de quina, que va adquirir una gran popularitat i es va estendre cap a altres indrets d’Europa.
A les Illes Balears hi havia moltes zones del litoral que eren pantanoses i que constituïen un mitjà de cultiu excel·lent per als mosquits, portadors de les denominades “febres”. Aquest fet va facilitar l’acceptació dels extractes de quina i genciana, introduïts pels comerciants que venien a intercanviar espècies i altres productes com a remei per combatre les febres.
Amb el temps, i per tal de millorar el desagradable sabor d’aquests extractes, s’hi va afegir concentrats de sucres de raïm, de figues seques i de garrofa. Aquests extractes ensucrats es reescalfaven amb la finalitat de concentrar-los i, com a conseqüència, el sucre s’anava caramel·litzant i enfosquint i el sabor obtingut emmascarava l’amargor.
Aquest xarop tenia una vida relativament limitada, ja que el producte fermentava amb facilitat i per això es va optar per afegir-hi alcohol. D’aquesta manera naixia el Palo, que a poc a poc va anar limitant la quantitat de quinina i de genciana i augmentant la d’alcohol i de sucre.
Es tracta d’una beguda alcohòlica de color fosc, amb una densitat elevada i una aroma característica, que s’obté mitjançant la maceració hidroalcohòlica de quina i genciana i l’addició de sucre caramel·litzat. És una de les begudes que no podeu deixar de tastar acompanyada d’unes delicioses olives o patates fregides d’Eivissa si visiteu l’illa.