El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, MACE, commemora el 50è aniversari de la seva creació amb l’exposició “Teoria de l’Alegria”, que inclou obres d’onze artistes joves de les Illes Balears, comissariada conjuntament per Enrique Juncosa i la directora del MACE, Elena Ruiz. Amb “Teoria de l’Alegria”, el MACE vol emfatitzar el seu compromís amb l’escena local i les pràctiques més recents. L’exposició té dues seus, la Sala d’Armes del Museu d’Art Contemporani i una sala externa on també es poden visitar diferents obres.
Els artistes inclosos en aquesta mostra, nascuts durant les dècades dels vuitanta i els noranta, són Joan Bennàssar Cerdà (Palma, 1991); Irene de Andrés (Eivissa, 1986); Lara Fluxà (Palma, 1985); Bel Fullana (Palma, 1985); Adrián Martínez (Eivissa, 1984); Julià Panadés (Mallorca, 1981); Albert Pinya (Palma, 1985); Cristóbal Pons (Ciutadella, 1981); Stella Rahola Matutes (Barcelona, 1980); Bartomeu Sastre (Palma, 1986), i Marcella Barceló (Mallorca, 1992). Les seves obres presenten diverses característiques comunes: la coincidència amb una època de precarietat en l’art, la seva pràctica multidisciplinària, que va de la performance i els projectes educatius al dibuix, la fotografia, el vídeo, la pintura o l’escultura, i el fet que la majoria dels seus treballs conformen narratives complexes a partir d’imatges, textos, sons o objectes juxtaposats.
El MACE té, a més, una selecció de peces pròpies des dels anys seixanta que inclou obres de Bechtold, Floris, Broner, Micus, Zush/Evru, Flanagan, Vedova, Schlosser, Hausmann, Le Parc, Tàpies, Gordillo, Dmitrienko, Hinterreiter, Vallribera, Broto, Faber, Tur Costa, Echarri o Portmany.
Així mateix, la col·lecció inclou cartells artesanals dels anys setanta de l’extinta galeria Carl van der Voort, procedents de la donació feta per ell mateix l’any 1997 al museu, dissenyats i fets majoritàriament pels mateixos artistes protagonistes de les exposicions de la galeria. Entre els artistes que s’anuncien hi ha noms com Tàpies, Acisclo Manzano, Hans Hinterreiter, Mompó, Guinovart, Adolfo Schlosser, Erwin Bechtold, Chillida, Saura, Teixidor, Pagliari, Tur Costa o Amadeo Gabino, entre d’altres.
MACE, un edifici amb història
L’edifici històric sobre el qual descansa el MACE és una construcció militar obra de l’enginyer Simón Poulet, els plànols de la qual va signar el 1727. L’obra constava de dos pisos: la planta baixa, destinada a polvorí i posteriorment a quadres, i la planta superior, destinada a sala d’armes. Per a la rehabilitació, la solució arbitrada per l’arquitecte autor del projecte i director de l’obra, Víctor Beltrán Roca, va ser donar espai a les necessitats del museu sense saturar el paisatge urbà amb nous volums. Així, el projecte va apostar per un creixement cap a baix, en lloc de fer-ho en altura, aprofitant la llum natural zenital, en una trobada harmònica entre l’edifici antic i el nou a través de dos espais connectats en continguts, exposicions i serveis.
Durant la seva rehabilitació, es va trobar un destacat conjunt arqueològic que va decidir conservar-se sota el sòl de la planta 2 del museu i que comprèn elements de diversos períodes històrics; les construccions més antigues, amb una cronologia que ronda el segle vi a. C., pertanyen a habitatges de la ciutat fenici-púnica, mentre que les més modernes pertanyen a enterraments de l’època islàmica dels segles x i xii. En haver-les conservat, aquestes restes poden observar-se gràcies a la instal·lació d’un vidre a terra.