Les caramelles de Nadal són conegudes perquè es manifesten exclusivament a la mitjanit de Nadal, durant la missa del Gall. Es tracta d’una de les expressions musicals més antigues de l’illa d’Eivissa, juntament amb les caramelles de Pasqua, amb segles d’història.
Dotades d’un gran significat i explicació religiosa, les caramelles de Nadal serveixen per fer-se ressò del naixement de l’infant Jesús, fill de Maria i de Josep, i per donar-li la benvinguda al món amb aquest cant ancestral que té lloc a la nit de Matines, la missa tradicional que se celebra a partir de la mitjanit del 24 de desembre (ja 25).
Constitueix un veritable tresor musical que ha estat registrat com a Bé d’Interès Cultural pel Consell d´Eivissa, per la seva composició tradicional i per la seva particularitat musical, i s’ha interpretat al llarg dels anys a la majoria d’esglésies que hi ha als pobles dels municipis d’Eivissa, com els de Sant Josep de sa Talaia, Sant Antoni de Portmany o Santa Eulària des Riu, i a la catedral d’Eivissa.
Aquest costum es pot veure cada vegada a menys temples per l’escassetat de caramellaires que pateix aquesta joia musical eivissenca. Un llegat que es va perdent amb el pas dels anys i la manca d’aprenentatge de les noves generacions. Per això, els grups de caramellaires que queden a Eivissa es distribueixen per fer arribar al màxim de pobles possible aquest cant que es divideix en tres parts i que dura uns vint minuts.
Les caramelles tenen, a més, un significat molt especial que consisteix a explicar els set goigs de la Verge María en un cant que és interpretat després per la lectura de l’Evangeli i que culmina amb el costum que els assistents a la missa passin a besar la imatge de l’infant Jesús.
Es tracta d’un cant redoblat, un factor en comú amb la resta de cançons típiques rurals a Eivissa, que és interpretat per un quadre de caramellaires en què sonen una flauta, un tambor, un espasí (instrument musical metàl·lic) i unes castanyoles i canten dues veus. En realitat, l’espasí era la peça principal per acompanyar les caramelles, tot i que actualment també es pot veure en acció a les mostres del tradicional ball pagès.