Natura desbordant, colors intensos, tranquil·litat, tradició i bellesa són només alguns dels qualificatius que defineixen la parròquia de Santa Agnès de Corona, un petit nucli de població situat a pocs quilòmetres del poble de Sant Antoni de Portmany i que sorprèn els seus visitants amb imatges i racons màgics.
Un d’aquests indrets únics és el conegut amb el nom de pla de Corona, una àmplia planura agrícola de tres quilòmetres quadrats en què abunden els cultius de garrofer, oliveres, cereals i vinya, però, sobretot, extenses plantacions d’ametllers que durant la floració converteixen aquest espai en un punt de visita obligada per a residents i visitants. La bellesa de centenars d’ametllers en flor, en contrast amb el vermell de la terra i l’ocre de les parets de pedra que delimiten, en forma de bancals, els cultius de la plana constitueix una visita obligada per als qui vulguin gaudir de l’essència de l’Eivissa rural, natural i autèntica, tant durant el dia com durant la nit, perquè és habitual que s’organitzin passejades a la llum de la lluna per contemplar, en tota la seva esplendor, aquest espectacle de la natura que es produeix cada any durant els mesos de gener i febrer.
La riquesa de la terra dedicada al cultiu i la pau que embolcalla aquest entorn rural contrasta amb la natura abrupta i acinglerada de la costa i ofereix a la vista paisatges únics i inoblidables. El pla de Corona està perfectament delimitat per un camí circular pel qual transitar tranquil·lament a peu o en bicicleta i que serveix, a més, com a punt de partida cap a noves rutes que ens porten a descobrir les rodalies de Corona. Una de les parades obligatòries de la ruta ens porta fins als penya-segats dels Corrals d’en Guillem i el mirador de sa Penya Esbarrada, on encara es conserven les restes d’una antiga casa àrab i des d’on es poden contemplar les espectaculars vistes sobre els illots de ses Margalides.
En tornar al poble trobem, just al centre, una plaça que acull una petita església emblanquinada construïda al segle xviii, exemple de l’arquitectura religiosa i rural pròpia dels pobles de l’illa. Curiosament, es tracta del temple més baix de tots els que hi ha a l’illa, ja que, durant l’edificació, els parroquians van optar per construir parets més baixes del que estava previst per garantir l’estabilitat i la seguretat de l’edifici. L’església, a més, disposa d’una petita porta lateral d’accés a l’interior construïda després que una sèrie d’actes violents que van tenir lloc al porxo provoquessin la por dels parroquians a passar per la porta principal.