Calçat, cistells, cortines, catifes, fundes per a ampolles… l’artesania eivissenca té en l’espart una de les principals matèries primeres per a l’elaboració d’utensilis i productes propis de la vida quotidiana insular. L’artesania amb espart és present a l’illa des de l’època romana, quan els foners ja utilitzaven aquesta planta per construir els seus instruments de defensa. La tradició s’ha mantingut al llarg dels segles gràcies a la tasca divulgativa d’artesans experts en aquesta matèria.
L’espart és una herba que pot arribar a fer un metre d’alçària, les fulles de la qual duren especialment quan arriben a la maduració, en els mesos d’estiu, esdevenint així un material consistent i modelable alhora. Aquesta planta creix en climes calorosos i en terrenys àrids i pedregosos com l’illot eivissenc el nom del qual, s’Espartar, fa una clara referència a l’abundància de plantes que durant segles han servit de matèria per als camperols eivissencs.
S’Espartar forma part de les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent, per la qual cosa, per poder collir l’espart que creix a l’illa, és necessari sol·licitar un permís especial. Malgrat que la cultura artesanal de l’espart ha quedat reduïda actualment a una limitada producció manual que mira de sobreviure a tècniques més modernes i efectives, s’Espartar continua sent un indret ineludible per aprovisionar-se d’aquest material natural molt apreciat per la seva resistència.
Diuen els experts que, en aquest illot, les fulles d’espart tenen una essència que les fa especials. Les plantes adquirien el seu estat òptim de collita durant els mesos centrals de l’estiu, juliol i agost. Era llavors, quan apuntava el dia, que els camperols marxaven cap a l’illa en els seus llaüts, petites embarcacions tradicionals de fusta, per a la collita, que s’havia de fer durant les primeres hores del dia per evitar les altes temperatures del migdia.
Després de la collita, les fulles s’emmagatzemaven evitant la humitat durant una setmana i després s’havien d’estovar durant quaranta dies al mar, dins de sacs amb alguna roca pesada a sobre. Una vegada finalitzat aquest procés, les fulles es deixaven assecar i es preparaven per poder treballar-les amb precisió fins a elaborar autèntiques filigranes.
Tradicionalment, amb aquesta fibra natural es feien cordes i cordills per a ús agrícola, cabassos, cistells o espardenyes, entre molts altres objectes de decoració o d’ús diari. Amb les fulles d’espart en cru s’elabora la llata, una trena ampla de fulles formada per ramals, tants com es vulgui, sempre que sigui un nombre imparell. El més habitual en el cas eivissenc és que la llata tingui entre 13 i 19 ramals, i sol ser més ampla que la que es fabrica en altres entorns de la Mediterrània.