Les caramelles són l’expressió més antiga del cançoner tradicional eivissenc, una tradició musical que, per la seva antiguitat i peculiaritat, ha estat reconeguda com a Bé d’Interès Cultural (BIC) de caràcter immaterial. Les caramelles més conegudes són les composicions que es canten a les esglésies eivissenques durant la celebració del Nadal, especialment a la missa del Gall, el dia de Nadal i el dia de Reis, tot i que també hi ha altres caramelles, les de Pasqua, els versos de les quals s’han recuperat i tornen a ressonar a l’interior dels temples durant les festivitats de la Setmana Santa.
Aquest tipus de composició és l’expressió màxima de la denominada cançó redoblada eivissenca i està interpretada per una esquadra de caramellers, un grup format per un sonador, encarregat de mantenir el ritme de la composició amb un tambor i una flauta, i dos cantadors, que acompanyen les seves veus amb castanyoles i amb l’espasí, un original instrument de metall amb un so peculiar que marca el constant compàs de la melodia.
Les caramelles de Pasqua estan dedicades a narrar amb detall la mort i la resurrecció de Crist, i antigament s’interpretaven durant la celebració de la missa de Diumenge de Resurrecció. Fidels a la seva tradició oral, aquestes composicions presenten una organització semblant a la de les caramelles de Nadal, és a dir, distribueixen la narració de la mort i la resurrecció de Crist en cobles o estrofes, catorze en total, tot i que no presenten les mateixes transformacions pel pas del temps que les de Nadal, molt més populars i estudiades que les de Pasqua.
Aquesta tradició presenta una llarga i elaborada exposició cantada dels misteris de la mort i resurrecció del Senyor, i per fer-ho ofereix un cerimonial previ que es repeteix cada vegada que s’inicia la representació: una vegada acabada la lectura de l’Evangeli durant la missa de Resurrecció, els membres de l’esquadra de caramellers s’aixequen i accedeixen a l’altar, des d’on oferiran els seus càntics. El tambor i la flauta, que han de marcar la melodia de la composició, se situen de cara a l’altar i d’esquenes als feligresos. A cada costat, s’ubiquen els cantadors amb les castanyoles i l’espasí. Les caramelles s’inicien amb un espai musical en què sonen tots els instruments alhora per passar després al cant de cadascuna de les catorze cobles que presenten la història de la Santa Celebració.
D’origen ancestral, les caramelles es van transmetre de manera oral en una societat agrícola i, en la majoria de casos, illetrada. Amb l’arribada de la Guerra Civil, aquests cants van desaparèixer i no va ser fins als anys cinquanta quan se’n va iniciar una lleu recuperació. Un reconegut historiador i capellà eivissenc, Isidor Macabich, va publicar una lletra de les caramelles de Pasqua que ha servit de base per a la recuperació i conservació d’aquesta tradició, de marcat origen religiós.
Actualment, amb l’objectiu de difondre i preservar aquesta tradició ancestral, el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell Insular organitza cada any un programa de concerts de caramelles de Pasqua que es poden sentir durant tota la Setmana Santa a diverses esglésies de l’illa.