Tradicionalment, la gastronomia és un dels principals trets d’identitat d’un poble. Els plats típics i característics, cuinats any rere any tot resistint el pas del temps, són elements indispensables per descobrir i valorar la cultura transmesa de generació en generació fins als nostres dies. La tradició culinària d’Eivissa incorpora a la seva carta preparacions dolces i salades que val la pena degustar i gaudir. Totes tenen un element en comú: la base de producte local que marca l’evolució dels plats.
L’arribada de la primavera i el bon temps acostumen a acompanyar la celebració de la Setmana Santa. Durant la Pasqua, les cuines eivissenques s’omplen d’olor de menta i anís, d’intenses tonalitats grogues dels ous de pagès i de la blanca frescor que desprenen els formatges elaborats a casa. Aquests són els ingredients bàsics del flaó, un dolç amb història que tradicionalment se servia Diumenge de Pasqua, però que actualment es pot consumir durant tot l’any.
La història d’aquest pastís de formatge impregnat d’olors i de sabors es remunta al segle xiii, amb l’arribada de les tropes catalanes a l’illa, on van arribar per instal·lar-s’hi i posar fi a una llarga etapa de presència musulmana. El seu nom prové del terme llatí flado, que apareix documentat per primera vegada l’any 587 per referir-se a una massa de farina farcida de formatge i ous. El que distingeix el flaó eivissenc d’altres produccions similars que trobem a l’arc mediterrani és la presència d’herba-sana al farcit, una de les moltes mentes presents als jardins eivissencs, i que li atorga aquest toc únic d’autenticitat tan apreciat.
El secret del flaó rau en la qualitat de la matèria primera utilitzada per elaborar-lo: formatge fresc pagès de cabra i ovella i l’amor i la paciència necessaris per aconseguir el punt just de la massa, la dificultat principal que amaga aquesta elaboració culinària. Només l’experiència i la mescla de quantitats justes garanteixen el punt exacte de la base del flaó, en l’elaboració del qual cal posar-hi tots els sentits, i després deixar que el forn (si és possible, de llenya) desplegui tot el seu potencial sabor.
Com passa en tots els plats de la cuina tradicional eivissenca, no hi ha una recepta única i vertadera de flaó, sinó que n’hi ha tantes com llars s’encarreguen d’elaborar-lo, els secrets de les quals han anat passant de generació en generació. La qualitat, la textura i la humitat del formatge utilitzat en cada pastís marcarà el resultat final d’aquestes postres, que presenten unes característiques que les converteixen en un clar exemple de plat fusió que ha anat integrant el llegat de les diferents cultures que han passat per l’illa al llarg de tota la seva història.