Al món hi ha debats acalorats, i el de l’origen de la pasta n’és un. Sembla acceptada la teoria segons la qual Marco Polo va importar aquest aliment del llunyà orient; automàticament, es va convertir en el plat insígnia de la gastronomia del país europeu. Hi ha persones que defenen que allò que el navegant va importar s’assembla poc a la pasta tal com la coneixem avui. Sens dubte, es tracta d’un debat que es pot allargar hores.
On no hi ha cap mena de debat és en el fet que els macarrons de Sant Joan són eivissencs.
Per a qui no conegui aquesta recepta, i per a qui se la imagini com un plat de pasta normal, hem de dir que no. Els macarrons de Sant Joan són, sorprenentment, unes postres. I això ja descol·loca molta gent. A més, malgrat el nom, no es fan amb macarrons (els penne italians), sinó amb pasta mafaldine curta o burballa rizada que es bull amb aigua, oli i sal i, tot seguit, es torna a bullir amb llet infusionada amb canyella, pell de taronja, pell de llimona i sucre.
Com a bones postres d’estiu, se serveixen reposades i fredes i empolsades amb canyella i, segons alguns receptaris, formatge ratllat.
Com el flaó, la greixonera o les orelletes, és difícil trobar a la geografia espanyola unes altres postres iguals, que molts relacionen amb l’arròs amb llet, tot i que la textura és diferent (perquè no té el midó de l’arròs) i el tacte no hi té res a veure, ja que la forma arrissada de la pasta fa que, tot i les múltiples bullides, quedi solta.
Són unes postres indicades com a cirereta de qualsevol àpat dels migdies calorosos del mes de juny, de quan és típica aquesta recepta, que podreu trobar a nombrosos restaurants de l’illa (sobretot en els que tenen la distinció Eivissa Sabors, que acredita els que utilitzen producte de proximitat a la cuina).
I és que en aquest blog d’Ibiza.travel no ens cansarem de recomanar que, tot i que la gastronomia de l’illa és sorprenentment bona, en cada vianda us deixeu un raconet per tastar alguna de les moltes postres amb què Eivissa us seduirà, també pel paladar.