Alguns dels detalls que no passen desapercebuts a ningú són l’opulència i l’originalitat de les joies que acompanyen els vestits típics de l’eivissenca, i que cobreixen d’or, plata i corall el pit de la dona. Aquest conjunt de joieria es coneix amb el nom d’emprendada i fa referència als diversos ornaments que acompanyen i ornen el vestit folklòric femení, un dels elements més emblemàtics i bells del folklore tradicional eivissenc. Cadascuna de les peces que formen l’emprendada ens parla d’històries de família i dots matrimonials, reminiscències d’una societat amb tradicions i creences ben arrelades.
Les nenes rebien la seva primera emprendada, formada generalment per una petita creu i un cordonet, quan celebraven la primera comunió, i anaven completant el dot al llarg dels anys fins que arribava el moment de casar-se. Com més elevat era el nivell social de la família, més peces tenia l’emprendada, i més opulentes eren.
L’emprendada més coneguda i valorada actualment és la que està formada per peces d’or i filigranes. Hi destaquen els cordonets que guarneixen el pit de la dona, els collarets en forma de rombe, una creu enorme, una corona i Sa Joia, un reliquiari dedicat a Mare de Déu i molt ornamentat que destaca sobre tot el conjunt.
Les emprendades més antigues, tanmateix, estan forjades en plata i corall vermell i guarneixen el vestit de la gonella negra, també el més antic de tots els que es conserven actualment.
En una illa en què antigament la tradició i la religiositat marcaven la vida quotidiana, les joies de plata i corall també es consideraven un símbol de protecció per a la dona. Una creença que va anar desapareixent a mida que van anar arribant a l’illa nous corrents de pensament més il·lustrats, que també van suposar un canvi en la joieria eivissenca mateixa.
Una altra part important de la joieria tradicional són els anells que tradicionalment també llueixen les pageses i que tenen simbologies diferents. Antigament, el nuvi era l’encarregat de regalar a la seva promesa els anells i, segons la quantitat que oferia, feia patent la seva riquesa. Hi havia dones que lluïen fins a 24 anells a les mans.
En la vestimenta masculina, destaca també la profusió de botons platejats i ornaments amb filigranes que guarneixen les armilles dels vestits típics.
Actualment, els joiers eivissencs estan recuperant l’essència de les joies tradicionals tot donant-hi un toc més actual i adaptat als temps, un fet que permet donar a conèixer i difondre aquest impressionant llegat tradicional, l’ús del qual havia quedat relegat als dies de festa, de processons, de cercaviles o de ballades populars.