El 4 de desembre de 1999 se certificava l’entrada d’Eivissa a l’exclusiva llista mundial de destinacions reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat. Una data històrica que va suposar l’impuls definitiu d’un llarg procés de recuperació i posada en valor d’un patrimoni històric i d’una diversitat natural única al món, que enguany fa 25 anys.
L’illa d’Eivissa té quatre elements que són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1999. L’acròpolis de Dalt Vila, un laberint de carrers empedrats que conserva l’empremta de diverses cultures: la colonització dels fenicis, el món púnic, el període romà i l’islàmic. Als seus murs es pot admirar la història i l’herència de les diverses civilitzacions que han passat per aquesta ciutat emmurallada.
Un altre dels elements Patrimoni de la Humanitat és la necròpolis de Puig des Molins, el cementiri de l’antiga Eivissa que és el més ben conservat de la Mediterrània, amb més de tres mil tombes excavades, que destaca per la seva àmplia extensió i pel seu estat de preservació. En aquest indret hi ha, a més, el Museu Arqueològic de Puig des Molins, on es preserven algunes de les restes fenícies i púniques més valuoses i també el panteó dels déus Tanit, Baal Hammon i Eshmun.
També originari dels fenicis és el primer assentament de l’illa, ubicat a sa Caleta i Patrimoni de la Humanitat. Aquest jaciment ha estat el descobriment més important d’arqueologia a les Pitiüses dels últims 25 anys, i és l’única mostra d’anàlisi per a la fase més antiga de la colonització fenícia d’Eivissa. L’assentament ocupa unes quatre hectàrees, tot i que se sap que va arribar a tenir-ne més de sis. El 2024 s’obrirà un centre d’interpretació i es podran visitar, a més de les restes del barri sud, restes d’altres barris desenterrats recentment.
En darrer lloc, en biodiversitat, es van declarar Patrimoni de la Humanitat les praderies de posidònia oceànica, endèmiques de la Mediterrània. Aquestes plantes tenen un paper fonamental en la conservació de les platges i la protecció de les dunes, a més de contribuir a mantenir les aigües netes i transparents. En aquestes praderies, hi viuen multitud de peixos i d’éssers invertebrats. La seva existència és imprescindible per a l’equilibri ecològic del medi marí, ja que formen esculls paral·lels a la costa, d’uns dos metres d’altura, que suposen una barrera natural que atenua l’acció de l’onatge. La posidònia oceànica és el tresor natural més important d’Eivissa.
Aquest 2024, l’illa estarà plena d’activitats i una gran multitud d’actes culturals per celebrar aquest aniversari en què Eivissa celebra 25 anys com a destinació Patrimoni de la Humanitat.