El jaciment fenici de sa Caleta es troba en una petita península entre la platja des Codolar i es Jondal, és a dir, en la costa sud de l’illa. En el costat de llevant, la desembocadura d’un torrent defineix un petit port o embarcador que està relativament protegit dels vents del nord i de l’oest.
Aquest embarcador, que els fenicis ja utilitzaven, encara està en ús. Sa Caleta és un establiment de caràcter urbà i la seua gran envergadura pot comparar-se a altres poblats similars del sud de la península Ibèrica. L’origen de l’establiment es remunta a final del segle VIII aC, encara que és possible que en un principi sa Caleta fos una espècie de base provisional i estacionària, tant per a prospeccions econòmiques i geogràfiques a les mateixes illes Pitiüses (Eivissa i Formentera), com per als intercanvis que des del sud de la península Ibèrica es realitzaven amb les costes de l’est i el nord-oest peninsular, fins i tot amb la Mediterrània central. Entorn de l’any 600 aC, l’assentament va ser completament abandonat. Segons el registre arqueològic, la sortida va ser portada a terme d’una manera planificada i pacífica i, en concordança amb les dades arqueològiques, seria possible que el nombrós contingent humà de sa Caleta es traslladàs a la badia d’Eivissa i que, a partir d’aquest moment, sorgís la ciutat que ha perdurat fins a l’actualitat. L’organització urbana de sa Caleta en conjunt obeeix a un sistema basat en la juxtaposició d’estances, desordenades pel que fa a l’orientació entre aquestes mateixes i també amb els punts cardinals. Entre les diferents unitats quedaven espais de pas, a manera de carrerons i també espais o placetes no massa grans, que podem qualificar com a comunals.
També trobam dos forns de planta circular, d’uns 2 m de diàmetre, que se situaven en els llocs comunals. En la seua majoria, les estances tenien llars de foc de caràcter domèstic i, a més, hi havia altres punts on s’improvisaven focs per a la fosa de la galena argentífera. El tractament d’aquest mineral era generalitzat entre els ocupants de l’establiment de sa Caleta, mentre que altres indústries metal·lúrgiques eren objecte d’una major especialització, com va ser el cas del ferro i del bronze. D’altra banda, hi ha indicis que els fenicis de sa Caleta tenien una activitat agrícola i ramadera, com també pesquera, juntament amb la recol·lecció de mariscos i crustacis. Un altre factor econòmic molt important va ser l’explotació de la sal.
El jaciment fenici de sa Caleta va sr declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1999.
Direcció: Sa Caleta