El ca eivissenc és una espècie canina autòctona de l’illa que va arribar a Eivissa al segle viii a. de C. juntament amb el fenicis, i la presència del qual s’està recuperant actualment pel seu caràcter independent i lleial. Es creu que l’origen d’aquest animal es remunta a l’antic Egipte, ja que s’han trobat traces d’aquest tipus de gos en l’art i, fins i tot, restes d’animals amb una fisonomia molt semblant a la d’aquesta raça. Fidel, llest i molt afectuós amb els seus propietaris, tot i que una mica tímid, el ca eivissenc també té similituds amb el llebrer persa, la raça més antiga que es coneix, amb vuit mil anys d’història. Els experts asseguren que ha mantingut les seves característiques morfològiques, funcionals i psicològiques intactes des de llavors, gràcies a l’aïllament que suposa viure en una illa, fet que el situaria com la raça més antiga de la seva espècie. Aquest fet fa que es diferenciï de manera substancial d’altres cans com l’andalús o el portuguès, que presenten unes característiques més modernes.

Es tracta d’un gos atlètic i elegant, de dimensions mitjanes i pelatge suau, que funciona perfectament com a gos pastor i que és, a més, un excel·lent animal de companyia. El ca eivissenc destaca, també, per ser un expert caçador, especialment de conills, gràcies a la seva gran oïda. Així mateix, sorprèn per la qualitat de la seva vista, molt superior a la de la major part de races canines. Sembla que la seva perícia en aquestes tasques es deu al fet que els fenicis el van utilitzar com a animal de companyia i com a company de sortides a caçar, tot i que altres teories també apunten la possibilitat que, en marxar els fenicis, s’hagués vist obligat a aprendre a sobreviure caçant.

Actualment hi ha diverses entitats sense ànim de lucre que defensen la permanència i la continuïtat del ca eivissenc a l’illa. Les associacions Ibiza Cuatro Patas i Can Dog els recull i reeduca quan els  troba en estat salvatge perquè puguin ser adoptats tant a l’illa com a fora.

Tot i que és una de les races que més abandonaments pateix, perquè quan ja no són útils per a la caça poden ser susceptibles de ser desatesos, no són gens agressius i sempre estan disposats a donar i rebre afecte. Enormement sensible als estats d’ànim, el ca eivissenc és una gran companyia per als més petits i un molt bon company de caminades; sabrà en tot moment com estàs, i per tant també serà un excel·lent company de vida.