La tradició ancestral i religiosa de l’illa implantada després de l’arribada de les tropes cristianes, l’any 1235, continua estant ben present en la vida quotidiana dels eivissencs, una societat que conserva amb orgull tradicions i sentiments populars heretats molts segles enrere. En una societat rural i aïllada, l’església va esdevenir, durant segles, un punt de trobada per als veïns, molts dels quals només sortien de casa una vegada a l’any per celebrar la festa del patró. Per això, alguns pobles encara conserven els tradicionals camins de missa, antigues vies situades en finques privades, però amb autorització de pas públic per als fidels i per als carros de mort o carros de difunts.
En una illa on amb prou feines hi havia nuclis de població i els veïns més propers eren a quilòmetres, aquests camins unien les cases de pagès amb l’església parroquial que hi havia més a prop i facilitaven un accés ràpid i directe als serveis religiosos, baptismes, enterraments i festes patronals.
A Santa Eulària des Riu, sobre un imponent monticle de 52 metres sobre el nivell del mar, s’alça un dels espais arquitectònics més emblemàtics de l’illa, la peça central del qual és l’església fortificada construïda al segle xvi i que dona nom al conjunt, reconegut com a Paisatge Pintoresc. A l’església, s’hi accedia des de diferents zones de la parròquia conegudes com a véndes, alguna de les quals força allunyada del centre del poble. Des de totes les véndes, els parroquians accedien al temple per algun dels diversos camins de missa.
El tram final d’aquestes tradicionals vies s’ha recuperat recentment i permet reviure un dels costums més tradicionals del camp eivissenc. A diversos punts de la falda del Puig de Missa hi ha unes escalinates de pedra des de les quals es pot accedir directament al cim. La ubicació de cadascuna d’aquestes escalinates coincideix amb el final del camí de missa corresponent a les diferents véndes de Santa Eulària des Riu, i així apareixen senyalitzades. La pujada, a més, permet gaudir d’unes vistes molt boniques sobre la vall del riu de Santa Eulària, l’únic de les illes Balears.
Així, pel camí de cala Llonga, orientat al sud de la muntanya, transitaven els veïns que vivien a cala Llonga, es Trull d’en Vic i es Coloms. Caminant cap a l’est trobem el camí de sa Vila, pel qual accedien els veïns del nucli urbà i els habitants de les véndes d’Arabí de Dalt i de Baix. Seguint a l’oest, hi ha el camí que servia als veïns i els carros procedents de les véndes de s’Església i es Novells. El final de tots aquests camins era el majestuós temple fortificat, imponent a l’exterior i sobri a l’interior, i que val la pena visitar amb deteniment per descobrir-ne, a través de les seves parets, els detalls, la història del poble que va créixer al costat del riu.