Descobrir i gaudir els moments únics, màgics i irrepetibles que ofereix la privilegiada natura de l’illa és una de les experiències recomanades per als qui vulguin conèixer Eivissa en tota la seva essència. Una d’aquestes vivències imprescindibles per als amants de la natura i la tranquil·litat es troba a pocs quilòmetres del petit poble de Sant Miquel de Balansat, on, amagada entre muntanyes, es troba la cala de Benirràs, un indret conegut per la bellesa i l’autenticitat del seu entorn natural. La ubicació d’aquesta platja a ponent de la zona nord de l’illa la converteix en un escenari privilegiat per contemplar i gaudir els meravellosos capvespres d’estiu a la Mediterrània.
Testimoni impassible de l’ocàs dels raigs del sol, emergeix del mar, com un iceberg rocós, l’illot conegut com es Cap Bernat, un petit penyal de 27 metres d’altura amb múltiples històries al voltant del seu origen i el seu nom. És conegut popularment com “el dit de Déu” o “es cavall Bernat”, en referència a l’original forma de la roca situada al mig de la badia. Una d’aquestes llegendes diu que un veí de Benirràs tenia un cavall que es deia Bernat i que va ser convertit en roca per l’arcàngel sant Miquel. En veure-ho, el propietari va exclamar: “Caram, Bernat! Com has quedat!”, i d’aquí el nom de Cavall o Carall Bernat. El mite al voltant d’aquesta roca es completa amb altres creences populars que asseguren que la persona capaç d’arribar al cim de l’illot acaba sent víctima d’un encanteri que, de ben segur, desconeixen els nombrosos intrèpids que intenten escalar el cingle.
Es Cap Bernat, situat de manera equidistant entre la punta de s’Oriçol i la punta Negra, era el punt físic que dividia antigament els quartons o les divisions territorials de Xarc i Balansat.
La imponent roca, erma i austera, guarda, tanmateix, sota la superfície una gran riquesa i bellesa natural que l’han convertit en un dels punts preferits per als amants del busseig i de les immersions. La roca àrida de la superfície contrasta amb la gran vida marina que hi ha sota d’aquestes aigües.
La roca cau en profunditat en una paret que s’enfonsa en pendent en algunes zones i en les esquerdes i les pedres de la qual s’hi amuntega una espècie de paradís exuberant de vida marina envoltat d’extensos fons de sorra. Una sorra blanca i profunda que atorga a aquest espai una il·luminació singular, un blau variable que alguns dies esdevé més celes te quan la llum irromp amb força cap a les profunditats, en les quals és fàcil veure entre les roques neros i joves círvies caçant sobre la praderia de posidònia entre centenars o milers de petites castanyoletes. Entre les curiositats que es troben al fons d’aquest illot hi ha molts objectes, rellotges, polseres, ulleres… que han acabat al fons del mar després que els seus propietaris els hagin llançat de manera agosarada des de dalt del penyal.