La figura de Cristòfor Colom és subjacent en alguns racons de l’illa, que recorda el navegant amb noves teories sobre el seu origen eivissenc i la seva relació amb el descobriment del Nou Món.
Així doncs, un dels monuments més fotografiats de l’illa és una escultura amb una curiosa forma d’ou, situada a l’entrada de Sant Antoni de Portmany, al bell mig de la rotonda que dona accés al centre urbà d’aquesta localitat.
L’escultura, que porta el nom de “Descobriment d’Amèrica”, es va inaugurar el 12 d’octubre de 1992, coincidint amb la commemoració del 500 aniversari de l’arribada de Cristòfor Colom a Amèrica. L’obra fou creada i dissenyada per tres reconeguts artistes locals: l’escultor Antonio Hormigo, l’arquitecte Julio Bauzá, que es va encarregar de dissenyar el projecte i la rèplica de la nau, i Lluís Ojeda, responsable de les maquetes.
Aquesta escultura és coneguda popularment com “l’ou”, degut a la peculiar forma que se li va donar a aquesta peça esculpida amb formigó armat i de sis metres d’altura. Al seu interior hi destaca una rèplica de la nau de Colom, de 2,8 metres i realitzada en ferro; la proa apunta envers el continent americà.
L’ou fa al·lusió a un mite històric sobre el propi navegant, de qui s’explica que, quan ja havia tornat de les Amèriques, va apostar que seria capaç de mantenir un ou dempeus, cosa que va aconseguir xafant lleugerament la punta de l’ou. Aquesta anècdota va donar lloc al famós “ou de Colom”, que l’escultura recorda.
Aquest és un dels espais que recorden la presència de Cristòfor Colom a l’illa d’Eivissa, d’on era oriünd el navegant segons indiquen algunes teories. Així, al menys, ho defensa en molts dels seus estudis, l’historiador i periodista eivissenc Nito Verdera, que revela, a les seves publicacions, les nombroses coincidències sobre l’origen eivissenc de Colom.
Tota la documentació, estudis i detalls relacionats amb la vida de Cristòfor Colom es poden consultar al centre de Dalt Vila, el casc històric de la ciutat d’Eivissa, que alberga la casa-museu dedicada a la figura i les gestes del navegant.
Tal com es desprèn de la teoria sobre l’origen del navegant, es relata com Colom va batejar els nous enclavaments de les terres descobertes amb topònims propis de les Pitiüses, com és el cas dels illots de Ses Margalides, Ses Formigues, Illetes, San Salvador, Cala Vedella, Cap de Barbaria, Punta Roja, Cala Saona… A més a més, segons les teories de Verdera, el descobridor no era genovès com assenyala la història oficial, ja que, segons els seus estudis, el navegant no va escriure mai en italià, sinó que ho feia en castellà, utilitzant gran quantitat de vocables catalans, alguns dels quals són típics de l’illa d’Eivissa.
Sigui o no certa aqueta teoria, la figura i la història de Cristòfor Colom és molt present a l’illa d’Eivissa.