Als boscos verds i humits d’es Amunts hi habita el petit regne dels bolets. A la tardor, època de pluges, és habitual sortir al camp per trobar els saborosos pebrassos o terrandossos (lactarius piperatus), molt preuats a l’illa.
El punt de partida és el Centre d’Interpretació es Amunts, on el visitant descobreix els valors naturals, paisatgístics i patrimonials d’aquest pulmó verd de 190 km2 (una quarta part de l’illa) que s’estén entre els municipis de Sant Antoni, Sant Joan i Santa Eulària. El centre consta d’una sala d’exposició, una sala de projeccions i un jardí interpretatiu per tal de comprendre la gran diversitat d’hàbitats naturals, com ara els penya-segats marins amb una vegetació endèmica única al món i unes importants colònies d’aus de rapinya; les planes de Corona o Albarca; el torrent d’es Broll; les seves cales i pobles, així com la cova de s’Avenc des Pouàs, amb un dels jaciments paleontològics més interessants del Mediterrani.
Amb els cistells a la mà, se surt del centre fins a la zona recreativa de Can Pere Musson, per dirigir-se després cap al Puig de Can Pere Musson. A L’illa hi ha 50 espècies diferents de bolets, tot i que la majoria d’eivissencs es decanten només pel pebràs, de color ataronjat. El nom li ve del seu peculiar sabor picant, semblant al pebre. Però no tots els bolets que habiten Eivissa són comestibles. Hi ha algunes espècies tòxiques i fins i tot mortals, com la Lepiota cristata, per tant, cal anar amb molt de compte.
La millor manera de trobar bolets és buscant entre el bruc florit, sota els pins i en zones obertes. Algunes de les espècies comestibles més habituals són els Suillus Bellini, Amanita ovoidea o pixacà, rogetes (Clitocybe costata), llengua de bou (Hydnum repandum) i xampinyons.
Si, un cop acabada la ruta no hi ha hagut sort amb els bolets, al menys haureu gaudit d’un agradable passeig per un dels principals parcs verds de l’illa.
