Hi ha un lloc a l’illa on el temps transcorre com antigament, sense presses ni pretensions. Es tracta del poblat de Balàfia, prop de Sant Llorenç, un diminut poble format escassament per set cases pageses i dues torres de defensa d’origen àrab.
Aquest lloc és un dels millors exemples d’arquitectura tradicional eivissenca i té un gran valor per la forma tan peculiar en què s’agrupen les cases, que formen un únic conjunt perfectament adaptat al terreny, però mantenint la seua privacitat. De fet, és l’única mostra d’agrupació de cases a tota l’illa, un rara avis de l’Eivissa rural, ja que la majoria de cases pageses es troben escampades.
Les torres varen ser construïdes pels mateixos pagesos per protegir-se dels habituals atacs dels corsaris barbarescos dels segles XVI i XVII. Les creus blanques pintades a les torres formava part d’un ritual que protegia les llars de qualsevol assalt.
També es paga la pena de visitar la torre de Can Pere Mosson, de tres plantes i emblanquinada fins a la meitat, que està catalogada com a Bé d’Interès Cultural.
Balàfia és un petit racó de l’interior de l’illa on se sent olor de garrova i s’escolten les cigales, on encara canten els galls i …s’aturen els rellotges!
