Amb unes platges paradisíaques, una mar de somni i paisatges irrepetibles, pocs poden imaginar que l’illa d’Eivissa també amaga valuosos tresors davall terra. Enterrades entre les ruïnes del seu passat emergeixen joies com la necròpolis del puig des Molins.
Aquest puig, situat a uns 500 metres a ponent del puig de Vila, va ser el cementeri de l’antiga ciutat d’Eivissa, construït al segle VII aC pels fenicis. Ocupava prop de 10.000 m2 d’extensió a la part baixa del vessant. Com a conseqüència del creixement de la ciutat, a l’època púnica (finals del segle VI aC a final del segle I aC) el cementeri s’amplià fins ocupar 5 hectàrees. A l’etapa romana (segles I-V aC) s’estengué cap al nord-est i seguí en funcionament fins al segle XIII de la nostra era. Ni més ni menys que dos mil·lennis que donaren lloc a les més diverses varietats funeràries: cremacions, inhumacions, hipogeus, fosses i fins i tot enterraments infantils en àmfores.
Per conèixer tot aquest ric i curiós passat el renovat Museu Monogràfic del Puig des Molins ofereix un recorregut pel trànsit cap a la mort a l’Antiguitat a partir dels materials recuperats a les tombes fenícies, púniques i romanes d’aquest lloc. Les campanyes d’excavació, iniciades el 1903, han tret de les ombres una fantàstica col·lecció d’objectes i utensilis relacionats amb els ritus funeraris com ceràmiques, joies, amulets, escarabeus, monedes i figures de terracota que permeten rastrejar l’evolució d’aquestes curioses creences dels que habitaren aquesta illa fa anys.
Els elements funeraris del puig des Molins s’usaven en les distintes fases: preparació, arranjament i protecció del cadàver. Donen fe de com eren de respectuosos amb els seus morts la multitud de peces de joieria amb pedres precioses i or, ceràmica pintada d’engalba, adorns personals i eines de treball. La col·lecció també inclou materials dels tres principals santuaris púnics: la cova des Culleram, s’Illa Plana i es Puig d’en Valls, que testimonien l’existència d’una organització religiosa amb cultes sacerdotals a l’illa. Es conserven torsos i figures de la deessa Tanit, principalment, entre les quals destaca un bust femení importat de Sicília.
A l’exterior del museu es pot realitzar una ruta pel conjunt visitable d’hipogeus, tombes púniques tallades a la roca que s’introdueixen en el 500 aC. Es trobaren un total de 3.000 hipogeus a la zona. La seua extensió i excel·lent conservació la converteixen en una de les necròpolis feniciopúniques més importants de la Mediterrània i va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1999.
El conjunt d’hipogeus, a l’interior del qual es pot accedir, es coneix com Hipogeus de la Mula, per haver estat descoberts el 1946 de manera fortuïta en enfonsar-se una mula en un d’aquestos. Aquesta fossa conté diversos sarcòfags repartits entre les distintes càmeres que es comuniquen entre si, on s’han reproduït els esquelets i ofrenes.
Aquesta visita permet fer-se una idea dels principals ritus funeraris dels nostres avantpassats i de la importància que tenia per a ells la mort i el trànsit cap al més enllà.
