Portal Oficial de Turisme d'Eivissa info@ibiza.travel

Coneix Eivissa

Arquitectura mediterrània

Eivissa gaudeix d’una arquitectura pura, sense concessions i funcional, que dóna resposta a unes necessitats concretes, resultat d’anys d’equilibri entre l’home i la naturalesa a través d’un mètode que es manté avui amb la sobrietat i la senzillesa com a característiques principals i el blanc impol·lut com a color de fons.

Puig de Missa de Santa Eulària des Riu
Torre des Savinar amb vistes a l'illot des Vedrà
Construcció tradicional a Can Pere Mosson
Església de Sant Antoni de Portmany
Església de Sant Josep de sa Talaia
Torre de sa Sal Rossa
Església de es Cubells
Església de Sant Jordi de ses Salines
Puig de Missa de Sant Miquel de Balansat
Església de Sant Joan de Labritja
Torre d'en Valls
Terrassa d'una casa disenyada per Josep Lluís Sert en la Urbanització Can Pep Simó

L’arquitectura eivissenca ha estat part de la base d’inspiració per a grans arquitectes que triaren EIvissa com a residència. De fet, al final de la dècada dels anys vint els dadaistes alemanys i els seguidors de la Bauhaus emplaçaren Le Corbusier, un dels grans exponents de l’arquitectura moderna, a visitar l’illa perquè observàs les seves cases singulars.

L’eivissenc primitiu tenia ja una idea molt avançada de l’arquitectura moderna, construïda a base de mòduls de calç i pedra que creixia amb nous espais segons augmentava la família. D’aquesta manera s’aconseguia una casa molt funcional, estèticament molt bella i d’un concepte extremadament modern per a l’època que encaixava amb precisió en una manera de vida paral·lela i independent a les intromissions que comportava el boom turístic.

Quan els catalans expulsaren de l’illa els musulmans de Madina Yabisa, Eivissa es convertí en objectiu de xabecs turcs i berberiscos i els saquejos varen ser constants. Començaren a erigir-se les murades d’Eivissa i es construïren torres de defensa al llarg de la costa, des de les quals controlar la mar davant atacs pirates. Algunes servien de refugi, encara que la majoria de la població es protegia a l’interior de les esglésies.

 

Les esglésies d’Eivissa són úniques en el món precisament perquè varen ser concebudes com a fortaleses. Es construïren entre els segles XIV i XVIII i són extraordinaris exemples de senzillesa que conjuguen amb mestria les formes de les capelles, naus, presbiteris, campanars, murs i porxos.

Totes les esglésies estan situades en el centre de cada localitat i presideixen la vida quotidiana de cada poble: són el lloc de reunió de molts dels seus habitants i també l’escenari de reunions, festes patronals i concerts a l’aire lliure. Les esglésies formen part de la rica herència cultural i l’original patrimoni arquitectònic dels eivissencs.

Propostes