Hi ha poques tradicions eivissenques tan arrelades i divertides com les xacotes pageses. Són festes que se celebren al voltant de pous i fonts i que, originalment, commemoraven la finalització de la collita i els treballs del camp, a la vegada que rendien culte a l’aigua, font de vida i un bé que no abunda a l’illa. A penes fa un segle, els pous i les fonts eren un lloc d’obligat pas per abeurar el ramat, però també eren un lloc de trobada per als habitants més pròxims que, juntament amb l’església, es convertien en el principal centre social i de festeig.
Un bon moment per assistir a una xacota és el primer diumenge d’agost després de Santa Maria, quan coincideixen més festes a l’illa. Una de les més antigues és la de sa Font des Ierns, que està situada en el municipi de Santa Eulària des Riu, a mig camí entre la urbanització Siesta i cala Llonga.
Cada any aquest racó amagat entre els barris des Terç i de Can Ramon de Baix s’omple de música i animació. En aquestes trobades se solen reunir diverses generacions: majors, pares, fills i néts, tots ballen junts al so de les flaütes i els tambors. Les xacotes s’animen sempre amb ball pagès, que s’acompanya de la degustació de vi pagès i de las delicioses orelletes. En algunes d’aquestes festes, com la des Ierns, també es recuperen els jocs tradicionals com la brulada de corns [1], el concurs d’ucs [2] i les tirades de ferradures [3].
Les xacotes són un bon exemple de l’afany dels habitants de les illes per mantenir molt vives les seues tradicions. Encara que algunes coses hagin evolucionat amb el temps, en aquestes festes se segueix apreciant la música, el ball, les bones xerrades baix d’una figuera i l’alegria popular que es contagia tan ràpid com el curs de l’aigua.
[1] Fer sonar el corn o caragol de mar
[2] Crits ancestrals que feien els pagesos per comunicar-se.
[3] Joc tradicional que consisteix a llançar ferradures.
