Portal Oficial de Turisme d'Eivissainfo@ibiza.travelSALA DE PREMSA

La vida en el camp

Dalt del puig de Missa de Santa Eulària acull el Museu d’Etnografia d’Eivissa, que recull una bona mostra dels utensilis i les robes antigues per conèixer els costums del passat rural pitiús.

Com era la vida en el camp eivissenc fa dècades? La resposta és a Santa Eulària, concretament dalt del puig de Missa, on es troba la finca de Can Ros, actual seu del Museu d’Etnografia d’Eivissa. Aquesta preciosa casa restaurada ofereix una visió historicoetnogràfica de la cultura, l’economia tradicional i els costums de l’àmbit rural pitiús a través d’una bona representació d’elements de la vida en el camp com joies i indumentària, utensilis de cuina i de la feina de la pagesia, un trull i un celler.

Finca de Can Ros a on s'ubica el museu
Joies i vestits tradicionals
Utensilis de cuina
Es trull per elaborar oli
L'interior de la bodega
Vistas desde el Puig de Missa
Església del Puig de Missa
Església del Puig de Missa

Els pagesos eren gent humil, però en dies de festa vestien com a autèntics reis. Les emprendades [1] i la roba, principalment la gonella, vestit tradicional documentat des del segle XVIII, són autèntics tresors que han perdurat fins avui. Les joies representen el complement més representatiu i vistós de la indumentària pitiüsa. Les emprendades, que poden ser de plata i corall, les més antigues, o d’or, eren un reflex del nivell econòmic familiar i es  lliuraven com a part de la herència de mares a filles, evitant així la fragmentació de les finques. Es lluïen en dies assenyalats sobre vestits blancs o de colors i incorporaven imatges religioses com corones, sants, creus o la Mare de Déu. La joieria eivissenca tradicional es complementava amb botons, arracades i anells, que entregaven els homes a les seues al·lotes en senyal de compromís. Ells també lluïen les seues joies, en forma de botonada de plata que es col·locava damunt del justet (armilla) i rosaris al coll. El vestuari es complementava amb els mocadors, capells, barretines i espardenyes.

A moltes de les cases pageses no faltava el vi i l’oli. A Can Ros es pot visitar el trull, que no era l’originari de la casa, sinó que estava situat a Can Trull de s’Alcudia de Sant Miquel. Un altre dels principals instruments de l’economia domèstica és el celler. Es tracta d’un dels elements estructurals originals més interessants de la finca. L’elaboració artesanal del vi era una àrdua tasca que es realitzava amb l’ajuda del fonyador, el cubell, el premsó i la bóta. El vi mai no faltava a les taules de les cases pageses ni tampoc en les festes i actes públics.

Prop del museu s’ubica l’església del Puig de Missa (segle XVII), una altra de les joies de l’arquitectura eivissenca. Es va construir fortificada i amb canons per protegir els moliners i hortolans de la vall dels atacs turcs. El poble va néixer al voltant d’aquesta església així com de la torre de defensa annexa. Des d’aquest bressol del municipi, es pot assaborir, a vista d’ocell, la verda horta de la vila del riu.

[1] Joies tradicionals