Algú ha sentit parlar alguna vegada dels fameliars? Es tracta d’uns encantadors éssers mitològics que habiten en algunes zones de l’illa. Per conèixer-los millor es recomana un passeig per la vora de l’únic riu de Balears, el de Santa Eulària.
El punt de partida és el Centre d’Interpretació del Riu o Can Planetes, on es tenen unes bones vistes del Puig de Missa. Se segueix el camí riu avall fins arribar al pont Nou, que s’erigí el 1918 en resposta a la necessitat d’una carretera per arribar al poble de Santa Eulària. Un poc més avall es troba el pont Vell, que es menciona en els documents per primera vegada el 1717. Els molins fariners originaven un tragí constant de sacs de cereal i farina dalt de cavalls i mules i el riu representava un obstacle logístic. El pont facilità el treball i diverses llegendes expliquen que en la seua construcció hi participà fins al mateix diable!
L’aigua dolça del riu baixava amb fluïdesa fins a la dècada dels setanta del segle XX, quan l’extracció d’aigües subterrànies per l’auge turístic minvà el cabal fins a deixar-lo pràcticament sec. Riades com la de 1961 donen fe de l’abast de les seues crescudes. A pesar que l’aigua no flueixi com llavors, prop de la vora encara neden tranquils els ànecs i altres aus. Es calcula que habiten en el riu 150 espècies d’aus com el blauet, la garsa o la polla d’aigua.
Al peu del pont Vell es descobreix el primer rastre de la llegenda dels fameliars. La tradició conta que existeix un ésser petit i lleig que només és capaç de fer dues coses bé i amb urgència: treballar i menjar (feina o menjar!). Aquells que volien tenir un fameliar solien anar la nit de Sant Joan baix del pont per recollir una flor que introduïen en un recipient i que es convertia en aquest esperit popular. El problema és que treballaven tan ràpid com menjaven i prompte buidaven el rebost del seu amo en un tres i no res.
Diuen que el pont amaga les figures de cinc d’aquestos éssers. Si s’aconsegueix descobrir-les totes s’estarà llest per tenir un fameliar. Encara que és millor tenir a mà un bon formatge eivissenc o un cantó de pa pagès, per si de cas. Per als curiosos que no hagin tengut sort, se’n pot veure un exemplar domesticat a Can Planetes o en el nou passeig de s’Alamera de Santa Eulària des Riu.
Acompanyats o no per aquest entremaliat esperit, es recomana seguir tota la vora del riu fins a la desembocadura a la mar en un passeig pausat per no perdre detall del paisatge, del murmuri dels ocells i del seu xipolleig a l’aigua.
