L’arribada dels viatgers de tot el món i la cruïlla de cultures que avui representa l’illa no ha restat força a les tradicions, sinó que les ha potenciat i revaloritzat. L’eivissenc es refugia en la seva identitat i la seva cultura i gaudeix compartint-la. Les esglésies, els pous o les cases escampades per tot el territori constitueixen un exemple de saviesa popular i de capacitat d’adaptació al terreny.
Els eivissencs crearen un model propi de casa, la casa pagesa, que perviu davant dels efectes de la modernitat. Són construccions centenàries, que constitueixen l’origen de costums molt arrelades, com són les reunions en el tradicional porxo, o utilitzar els antics trulls per fer-hi oli. El paisatge eivissenc està esquitat d’aquestos bells habitatges generalment emblanquinats, formats per cubs de distintes dimensions, que creixen amb nous espais segons augmenta la família i sempre estan orientades cap al sol. Encara avui, el motiu que acompanya els noms cognoms de la gent eivissenca sol ser nom que porta la seva casa, que importa més que els dits cognoms. Les antigues cases pageses se transmeten de generació en generació i s’intenten reformar mantenint el respecte a l’arquitectura tradicional.
A Eivissa, els artesans troben a qui deixar com a llegat la seva saviesa i les cançons populars passen de majors a néts. De la mateixa manera, el ball pagès, la dansa tradicional de l’illa, evoca l’Eivissa de fa cents o tal vegada milers d’anys. Podreu veure ball pagès a las places de les esglésies qualsevol dia de festa o en els antics pous comunals, fet que posa de manifest la importància que té per als habitants d’Eivissa mantenir vius els seus costums.
La investigació històrica ha permès documentar que aquestos balls, amb una coreografia que repeteix els cercles i la figura del número vuit, són ancestrals. Crida l’atenció la importància de la dona en el ball, el seus vestits (els més antics daten del segle XVIII) i el valor de les seves joies: les emprendades, d’or, plata i coral, constitueixen autèntiques obres d’art. Juntament amb la peculiaritat del paper de l’home i la dona en aquesta dansa tradicional i a la bellesa de les seves respectives robes, també criden l’atenció els instruments i, sobretot, el fet que molts d’infants i joves eivissencs mantenen aquestes danses en les quals es posa en valor la tradició i la cultura de l’illa.
En el ball pagès l’home convida a ballar la dona amb un colp fort de castanyola. Aquesta dansa eivissenca resulta tan diferent a altres tradicions mediterrànies, incloent les illes majores de l’arxipèlag balear, que sembla transmetre pinzellades inalterades de l’Eivissa de fa tal vegada milers d’anys.
On veure ball pagès:
- Tots els divendres dels mesos d’estiu, a les 21 hores. En el baluard de Sant Pere (Dalt Vila, ciutat d’Eivissa)
- Tots els dijous dels mesos d’estiu, a les 18 hores, en el pati de l’església de Sant Miquel.
- A totes les esglésies dels pobles, durant les festes patronals.
- Als balls en els pous que se celebren al llarg de l’estiu.
A més:
- Durant les festes entorn del Nadal, sobretot la nit de Nadal, se segueixen celebrant les reconegudes Caramelles de Nadal, concerts de música tradicional que recorren les esglésies de l’illa; també n’hi ha durant la Setmana Santa amb el nom de Caramelles de Pasqua.
