Una de les imatges més emblemàtiques d’Eivissa és l’illot des Vedrà, que és el protagonista de multitud de catàlegs promocionals de l’illa. Són molts els turistes que s’han acostat a cala d’Hort per fotografiar-se amb la majestuosa roca, però són pocs els que l’han vist de prop, han descobert la seva riquesa natural i menys encara els que han aconseguit tocar-la, encara que sigui amb la punta del dit. Una de las millors formes de poder-ho fer és embarcant en una de las rutes marítimes que s’organitzen durant tot l’any a les Reserves Naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent.
Aquesta zona forma un espai natural protegit com a ZEPA (Zona Especial de Protecció de les Aus), a més de ser ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès). Els illots es concentren en dues agrupacions. D’una banda, el conjunt format pels des Vedrà i es Vedranell, i, de l’altra, els illots de Ponent, és a dir, sa Conillera, s’illa des Bosc, s’Espartar i ses Bledes; la Gorra, el Vaixell, es Bosc i els esculls d’en Ramon i la Plana. Tots ells representen autèntics valors naturals on conviuen aus marines, sargantanes i invertebrats endèmics, a més d’una flora de gran riquesa.
Des d’un petit embarcador de les platges de Comte salpen les barques cap a sa Conillera, un dels més grans dels illots de Ponent. Són 105 hectàrees de terra que, a pesar del seu nom, no està habitada per conills (el seu nom ve de cunicularia, lloc on abunden les galeries o coves) sinó principalment sargartanes. D’allí se segueix navegant fins a ses Bledes, formades per tres petits illots que acullen dues subespècies de sargantanes negres així com els primers mamífers que hi hagué abans de l’arribada dels éssers humans: les ratapinyades. S’Espartar és el següent illot que es pot visitar. El seu nom prové del seu espart, de tan bona qualitat que ha estat utilitzat durant molt de temps per fer les tradicionals espardenyes.
Els illots més llunyans de la ruta són es Vedrà i es Vedranell. Es Vedrà té una altura de 382 metres, i està entre els cims més alts d’Eivissa, desprès de Sa Talaia (474 metres). Entre la fauna més característica hi trobam aus marines com la gavina roja (o de bec vermell) i el falcó marí (o de la reina), que cria entre els abruptes penya-segats. També hi habita la sargartana des Vedrà, d’un verd molt brillant. Si l’estat de la mar ho permet, les barques poden atracar-se fins a la zona de sa Bestorre perquè els visitants puguin tocar l’illot. Per a molts aquesta illa està plena de màgia i fins hi tot hi ha qui li atribueix poders curatius. Per aquest motiu no ha d’estranyar que, després de la prohibició de fondejar i fonyar l’illot, per a moltes persones sigui un moment quasi místic poder-lo tocar encara que sigui només amb la punta del dit des de l’embarcació.
Entre les espècies marines més característiques d’aquesta zona trobam els dofins, les tortugues i una rica varietat de peixos hermafrodites, però una de les joies de la flora submergida és la posidònia oceànica, catalogada com a Patrimoni de la Humanitat. Des del baix de vidre de la bodega de la barca es poden contemplar les verdes praderies que ballen, acompassades, sobre el fons de la mar.
