Hi ha un lloc a l’illa d’Eivissa on la temperatura ambiental és manté durant tot l’any a 20ºC. Es tracta de l’interior de la Cova de Can Marçà, en la badia del Port de Sant Miquel. La cova està situada en un entorn natural incomparable, amb vistes a les illes Murada i Ferradura, la cala des Moltons i la torre des Molar. Encara que hi ha més coves naturals a l’illa, aquesta és la més important i l’única condicionada per a les visites turístiques. A 13 metres sobre el nivell de la mar, la cova té més de 100.000 anys i es va formar per falles tel·lúriques. Avui en dia es troba pràcticament fossilitzada i la humitat es manté gràcies a una canalització d’aigua artificial, però en les seues galeries més fondes el degoteig de l’aigua continua formant estalactites.
Can Marçà va ser descoberta fa un segle per grups de contrabandistes que buscaven un lloc per amagar mercaderies com tabac, cafè o alcohol, que hissaven des de la mar cap a una obertura a la roca de només 40 centímetres d’ample. A l’interior encara són visibles marques de pintura negra i vermella per assenyalar el camí d’entrada i de sortida en cas de fugida d’emergència. El pintor impressionista Joaquim Sorolla immortalitzà aquest episodi de la història eivissenca amb el famós quadre “Els contrabandistes“, pintat a l’illa el 1919 per il·lustrar el tragí d’aquestos grups d’estraperlistes, moltes vegades formats per pescadors.
Les capritxoses formes geològiques queden paleses en la riquesa del curs de les aigües subterrànies, ja quasi desaparegudes. Els geòlegs han sabut reproduir l’estat de la cova recuperant artificialment les cascades i els llacs que existiren en temps remots. Les estalactites i les estalagmites creixen amb formes d’allò més curioses. Es distingeixen clarament budes, cortines i orgues de missa entre les humides parets. Les estalactites creixen 1 centímetre cada 100 anys però es calcula que, per culpa de la falta de humitat, d’aquí a 1.000 anys ja no en quedarà cap.
Una de les joies de Can Marçà és la que va ser la cascada més gran de la cova, amb una espectacular recreació amb efectes d’aigua, llum i so. Una altra de les seues belleses és l’anomenat Llac dels Desigs, una formació de petits llacs anomenats “gurs” als quals s’ha afegit fluor a l’aigua per crear un efecte verd fluorescent que sembla traslladar-nos a un altre planeta. El seu nom prové de la tradició dels visitants de llançar monedes al llac com a símbol de sort, per si a algú li ve de gust provar sort…
