Parlar de Moda Adlib és parlar d’Eivissa, però també de història, artesania i llibertat. No en va, el terme que aquesta marca de roba encunya és un apòcope de l’expressió llatina “Ad Libitum”, que es va traduir com “vesteix com vulguis, però amb estil”, una manera de concebre la moda que ja ha donat la volta al món.
La història d’Adlib Moda Ibiza va estretament lligada a la vestimenta tradicional de l’illa i es basa en el respecte, la innovació, les tendències i, sobretot, en la filosofia d’un dels racons més cosmopolites del món. S’inspira en els barrets de palla que no es fan vells, les espardenyes d’espart, els enagos de cotó i els mantons de les dones d’una Eivissa que va despertar als primers turistes a l’època dels anys 70.
El germen d’una marca pròpia d’Eivissa, coneguda avui internacionalment, va començar a créixer el 1971, any en què es va celebrar la I Setmana de la Moda d’Eivissa, a la passarel·la de la qual es va plasmar una realitat que ja desfilava pels carrers de l’illa. D’aquesta manera, creadors i dissenyadors, sota el guiatge de cosidores i dones de l’illa, van posar en valor la delicadesa d’aquests materials naturalment toscos i treballats artesanalment. La passarel·la Adlib cobrava vida en ple camp, a la gespa d’un camp de golf, a les places, als parcs, al portal de Ses Taules o en una platja, amb peces de totes les tonalitats i colors, que incloïen velluts foscos i fins i tot el mig dol, peces de fons negre i petits dibuixos blancs.
La «princesa» iugoslava Smilja Mihailovitch va tenir un paper fonamental com a ambaixadora d’aquest nou estil, que defenia una dona lliure, de bellesa natural, fresca i autèntica. Sota el seu guiatge, la moda eivissenca va posicionar-se, gairebé sense saber-ho, com una alternativa a l’estil imposat i la uniformitat de les peces de roba que inundaven la indústria de l’època. La seva irrupció va suposar, a més a més, la creació de multitud de llocs de treball entre les dones de les illes, que van veure en aquell naixement, una explosió industrial que els va permetre, per primera vegada, independitzar-se econòmicament i disposar dels seus propis recursos.
Firmes de espardenyes tradicionals però renovades com Espardenyes Torres o Estrivancus calcen des dels seus propis tallers a homes i dones amb propostes artesanes i de molt color, la joieria tradicional eivissenca beu de les interpretacions d’Elisa Pomar mentre que K de Kose Kose Privée mostra la seva particular visió dels complements més sostenibles i avantguardistes. Els cabassos de l’illa es vesteixen de flors i de randes com a peces úniques gràcies a Dolors Miró Ibiza que crea les seves bosses de mà en perfecta comunió amb els adorns de cap, barrets i pameles de S72 Hat. L’Adlib més roquer cobra vida gràcies a Ibiza Stones mentre que la tradició més purista i els vestits de cotó més icònics neixen al taller de la Monika Maxim Ibiza. Per part seva, Ibimoda vesteix amb mestria núvies, nuvis i convidats, amb clara essència eivissenca, mentre que Vintage Ibiza s’atreveix amb tota mena de col·leccions, demostrant que la moda d’alta costura no està renyida amb els caftans de platja. Una manera de concebre la moda que també defèn la Piluca Bayarri, que crea peces de bany úniques, sense renunciar a unes línies de vestits de somni. La nit intemporal té els seus màxims exponents en Ivanna Mestres i Virginia Vald, que també s’atreveix amb el “boho-xic” diürn, mentre en Tony Bonet, conegut com l’enfant terrible d’Adlib, navega a la perfecció entre la puresa d’aquesta marca y la seva aposta barroca. Marques que cada any centenars de persones escullen per entonar el sí vull sense renunciar al seu propi estil. Per acabar, Etikology defèn i lidera des de fa anys la vessant més sostenible d’Adlib Moda Ibiza.
Gràcies al seu frescor i originalitat, aquestes marques mantenen avui aquesta línia intacta però renovada que cada any els dissenyadors emparats pel segell Adlib Moda Ibiza segueixen, tot donant vida a una passarel·la que el 2021 celebrarà el seu 50è aniversari.