UN PASSAT FASCINANT
Eivissa és un dels entorns urbans més antics de la Mediterrània occidental i el primer de l’arxipèlag balear. El seu passat és sorprenent i fonamental per entendre el seu present, la seva realitat cultural i social, a través del mosaic de cultures que l’han ocupat ininterrompudament des del 2700 aC.
El monument més important d’Eivissa són les murades renaixentistes de Dalt Vila a la ciutat d’Eivissa, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1999. Existeix un important patrimoni històric i cultural disseminats pel territori com són els puigs sagrats de Santa Eulària des Riu i Sant Miquel de Balansat; les esglésies-fortalesa repartides per tots els municipis, les singulars torres de defensa o els pous i safareigs d’origen àrab i declarats béns d’interès cultural. Eivissa, al llarg de la seva història sempre ha interactuat amb altres cultures: púnics i fenicis, romans, àrabs; tots es rendiren a la seva llum brillant, a la puresa del seu cel i a la transparència de les seues aigües; quan els cristians s’assentaren després la conquista de l’any 1235 l’illa es va omplir de torres defensives de pedra des de les quals atalaiar l’horitzó a la recerca de goletes de pirates barbarescos, que desembarcaven i s’endinsaven en els camps buscant dones i aliments. Els eivissencs alertats per vigies, abandonaven llavors les seves cases de camp i corrien a refugiar-se dins les murades de la ciutat o a les esglésies fortificades dels pobles; salvats ja d’invasions, l’eivissenc segueix protegint amb esment l’herència històrica.
El llegat dels antics és generós i espectacular i entenem que aquest esquema ajuda a tenir una idea de tot el que ha succeït en aquesta petita illa i ens permet entendre-la millor:
2000-1600 aC
Els primers pobladors d’Eivissa es remunten a l’edat del coure, provinents de l’arco costaner de la Mediterrània occidental.
Segle VIII aC.
Eivissa com a enclavament comercial fenici: Primer assentament fenici a sa Caleta, a l’actual municipi de Sant Josep. Es comença a urbanitzar la ciutat d’Eivissa a l’inici del s. VI.
550-146 segle VIII aC
Eivissa púnica, fonament de l’imperi Cartaginès. Esplendor de l’agricultura; Eivissa com a centre espiritual: la deessa Tanit representant l’amor, la fertilitat i la mort.
146 aC.-79 d.C.
El 79 dC Eivissa es converteix en municipi romà.
Segles V-IX d.C.
Gots i visigots en part d’Europa. Eivissa és conquistada pels vàndals i els bizantins –que introdueixen el sistema de regadiu i el de rotació a les terres agrícoles.
902- 1235
Els àrabs s’assenten a Eivissa i transformen l’illa. Creixement econòmic basat en la sal, l’agricultura i la pesca. Influència àrab en molts dels costums d’Eivissa.
1235
Eivissa és conquistada pel regne d’Aragó el 8 d’agost de 1235. La llegenda conta que per una dona el xeic revelà l’entrada secreta a les tropes catalanes. Assentament de catalans i amb ells el cristianisme, la seva llengua i els seus costums a l’illa.
Segle XVI
Inseguretat a la Mediterrània occidental. Constants atacs de la flota turca i els pirates algerians. Replantejament de sistema defensiu d’Eivissa.
Segles XVII i XVIII
La ciutat creix dins de l’espai protegit i també els barris de la Marina i sa Penya. Amb l’arribada del primer bisbe, es construeixen nombroses esglésies per tota l’illa. Primer les esglésies i després els seus pobles agafen noms de sants cristians. Pla de defensa del litoral amb la construcció de torres de vigilància.
Segle XIX
Creixement de la ciutat d’Eivissa amb la construcció de nous barris i edificis emblemàtics.
Segle XX
I arriba el turisme. Eivissa es converteix en territori de hippies per la seva bellesa natural i la seva fama de llibertat. Bressol d’artistes, escriptors, filòsofs, estrelles o visionaris.
